Delicades branques, nues, etèries, flors i baies... en un fons atmosfèric, ennuvolat, en consonància amb una primavera grisosa i plujosa. La seva obra pictòrica i tridimensional és una incessant recerca de la bellesa. Estil que sense ser realista ni naturalista és reflex d’una quasi depuració oriental. Té quelcom d’ascesi,, de despulla i d’ingravidesa que evidencia un anhel de simplicitat i puresa. Simbòlica i poètica, minuciositat que topa amb el que és irreal, produint una sensació de raresa misteriosa i fascinant.
L’any 1980 Montse Campins obté la llicenciatura de Belles Arts a l’Art Center College of Design, a Pasadena (Califòrnia). Quan torna a Barcelona, se centra principalment en el món de la publicitat i de la moda i s’especialitza a retratar la gent. Ha treballat per a diverses agències de publicitat dins del sector de la moda: en institucions, revistes i editorials. Els seus últims treballs desemboquen cap a la fotografia d’autor i el reportatge: l’ambigüitat, la identitat personal i el paisatge com a coses intrínseques i inherents a l’ésser humà; són temes sobre els quals rota el seu visor.
Raimon Camprubí començà a experimentar amb la fotografia guiat pel seu pare, el qual era un fantàstic fotògraf aficionat, i, més endavant, passà a convertir-se en deixeble de Francesc Català-Roca durant gairebé 10 anys. L’any 1966 s’independitza i comença, seguint l’estela del mestre, a treballar per a diverses publicacions d’art, arquitectura, publicitat i disseny industrial. D’aquestes tasques i els diversos viatges que en sorgiren, Camprubí publicà una col·lecció de llibres entorn de l’herència cultural i les particularitats geogràfiques de l’Estat espanyol. En destaquen Montserrat i Ver Galícia, pels quals rebé el Premi Apel·les Mestres de l’Institut del Llibre Espanyol els anys 1977 i 1982. Raimon Camprubí ha concebut d’aquesta manera la tasca fotogràfica a mode de fotoperiodista i gràcies al seu domini de la llum, tant en el blanc i negre com en la fotografia de color, ha aconseguit composicions quasi pictòriques del contorn social i històric de les nostres terres.
Escultor i fotògraf que sota un procés de desmaterialització accentua l’essència dels objectes més enllà de la simple representació. Despulla el món real per tal d’endinsar-nos en els seus components més transcendentals: el buit, la foscor, el silenci... com a expressió del gest artístic i l’espai que convida a la introspecció i l’alliberament de la mirada. Amb la seva obra decideix situar l’art en una zona neutra davant l’hiperexpressiu món que ens envolta.
Pintor i dibuixant, fill de l’escultor Lluís Carbonell. Les seves primeres incursions pictòriques es focalitzen en els paisatges, les figures femenines i les composicions d’interiors d’influència constructivista que deriven a ambients de crescendo decorativisme, composicions simfòniques que prenen com a referent l’artista Gustav Klimt. La seva obra ens trasllada a un univers de color, d’il·luminació diàfana, que irradia serenor, claror i lirisme.
