Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Sergio Calleja, bàsicament fa ús de la tècnica acrílica sobre un suport de teles de lli. Des d’un estil fortament influït per Ringo de Julian, evoluciona cap al monocromatisme (blanc-negre-gris) com a resultat de l’observació de les obres de Franz Kline o les fotografies de Bernd i Hilla Becher. Estructures arquitectòniques i industrials atorguen a les seves composicions un caràcter dinàmic i colossal que fricciona l’àmbit cientificotècnic, ja que condueix l’espectador a reflexionar sobre la forma, l’analogia, l’estructura bàsica d’un sistema que arrenca de l’anonimat, la solitud, com qui observa un conjunt d’elements sense esguardar vertaders canvis.



Els inicis de la dècada dels noranta foren decisius en la trajectòria artística de l’artista, que se submergeix en un treball d’expressió pròpia i conjuga la creació plàstica i la vessant pedagògica com a professor d’art. Àlvar Calvet insisteix en la relació amb la quotidianitat, i convida a participar l’espectador per tal d’obtenir una resposta. La seva obra avança cap a l’abstracció dins d’unes composicions de línies horitzontals i verticals on mixtura pigments i teles estampades que pauta per mitjà d’estructures geomètriques i en paral·lel explora la sociologia. Dos eixos que conflueixen dins d’una representació del col·lectiu actiu i que en ocasions simbolitza una rèplica abstracte d’una imatge real o d’un retrat.



Com a resultat d’una síntesi de tendències i estils influïts per les primeres avantguardes, el surrealisme, la metafísica, la filosofia i la literatura, el llenguatge de Sergi Cambrils revela un gran domini del dibuix i de la tècnica mixta. Escenes oníriques, fantàstiques, amb un alt component de contradicció i ambigüitat en què l’espectador troba un conjunt de referències; aclucades d’ull que ens conviden a somiar i a navegar en un món poètic i alhora colpidor, contigu al que ens mostrava Lewis Carroll. Tanmateix, l’equilibri entre extrems no és estàtic ni perenne, sinó que unes vegades s’inclina cap allò commovedor o obscur i d’altres magnetitza amb força la mirada de l’espectador.



El contacte amb la natura, allò primigeni per a la recerca d’un llenguatge ancestral, dóna com a resultat unes obres que reflecteixen la lluita entre la destresa humana i els materials concebuts per la terra. L’artista subsumeix la matèria als seus desitjos més íntims i recòndits fins a obtenir un objecte màgic, com un vestigi neolític adaptat als temps actuals. Gairebé la totalitat dels seus treballs participen de la idea de la reconstrucció, entesa com una mena de trencaclosques (allò que la postmodernitat ha anomenat de-construcció). L’altra variant és la creació de formes que s’entrelliguen, es relacionen i interactuen per a incidir i modificar l’espai natural o urbà i així aportar quelcom de nou. Ángel Camino ha desenvolupat una tasca teòrica i docent important en escoles d’art i tallers, alhora que ha impartit conferències arreu de l’Estat espanyol i l’estranger.



Delicades branques, nues, etèries, flors i baies... en un fons atmosfèric, ennuvolat, en consonància amb una primavera grisosa i plujosa. La seva obra pictòrica i tridimensional és una incessant recerca de la bellesa. Estil que sense ser realista ni naturalista és reflex d’una quasi depuració oriental. Té quelcom d’ascesi,, de despulla i d’ingravidesa que evidencia un anhel de simplicitat i puresa. Simbòlica i poètica, minuciositat que topa amb el que és irreal, produint una sensació de raresa misteriosa i fascinant.



L’any 1980 Montse Campins obté la llicenciatura de Belles Arts a l’Art Center College of Design, a Pasadena (Califòrnia). Quan torna a Barcelona, se centra principalment en el món de la publicitat i de la moda i s’especialitza a retratar la gent. Ha treballat per a diverses agències de publicitat dins del sector de la moda: en institucions, revistes i editorials. Els seus últims treballs desemboquen cap a la fotografia d’autor i el reportatge: l’ambigüitat, la identitat personal i el paisatge com a coses intrínseques i inherents a l’ésser humà; són temes sobre els quals rota el seu visor.



Raimon Camprubí començà a experimentar amb la fotografia guiat pel seu pare, el qual era un fantàstic fotògraf aficionat, i, més endavant, passà a convertir-se en deixeble de Francesc Català-Roca durant gairebé 10 anys. L’any 1966 s’independitza i comença, seguint l’estela del mestre, a treballar per a diverses publicacions d’art, arquitectura, publicitat i disseny industrial. D’aquestes tasques i els diversos viatges que en sorgiren, Camprubí publicà una col·lecció de llibres entorn de l’herència cultural i les particularitats geogràfiques de l’Estat espanyol. En destaquen Montserrat i Ver Galícia, pels quals rebé el Premi Apel·les Mestres de l’Institut del Llibre Espanyol els anys 1977 i 1982. Raimon Camprubí ha concebut d’aquesta manera la tasca fotogràfica a mode de fotoperiodista i gràcies al seu domini de la llum, tant en el blanc i negre com en la fotografia de color, ha aconseguit composicions quasi pictòriques del contorn social i històric de les nostres terres.



Pintor autodidacta influït pel corrent del Pop Art Internacional i pels artistes com Gerhard Richter o Malcom Morley. Recorre als mitjans de comunicació de masses, i en la seva obra els plans pictòrics superposats sobre un fons de diàfanes imatges evidencien un gran coneixement tècnic, una assossegada reflexió i una constant al·lusió al món oriental. Retrats, mobiliari, budes i paisatges ens expressen sentiments intrínsecs envers la natura i el pas del temps tot sacsejant els diferents nivells de l’esperit.



Josep Canals Gual és un artista emmarcat dins l’estil abstracte. Pintures que es componen de múltiples, breus i dinàmiques pinzellades en què hi ha una constant recerca del color i del moviment. Des de la dècada dels 80 es centrà en la labor de galerista, així com en la promoció i dinamització de l’art amb la creació l’any 1977 de la Biennal d’Art Contemporani Català.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia