Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
Amb motiu del COVID-19, els museus de la Fundació Vila Casas romandran tancats al públic fins a nou avís.
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Participa en exposicions des de l’any 1986 i ha estat instructor del gènere retratista en diversos cursos i seminaris. Josep Maria Cabané vetlla per la representació de la figura humana, emprant l’estètica del retrat però defugint la fidelitat fotogràfica. Els seus personatges són el resultat d’una reformulació dels trets humans, de la imaginació i del propi univers intimista. Reprèn i distorsiona tot allò que veiem sota una clara intensió transformadora que l’atansa al surrealisme de Magritte, però que embolcalla de melancolia i on el buit espacial dóna relleu i protagonisme a l’individu. Els seus darrers treballs deriven cap a un tractament dels aspectes més històrics de la memòria cíclica.



Xicu Cabanyes
Serinyà, Pla de l'Estany, Girona, 1945

Escultor que projecta figures expressionistes estilitzades, evoluciona cap a l’abstracció sota un llenguatge de formes orgàniques i assemblatges, fent al•lusió al Pop Art d’objectes diversos. Assessorat per l’escultor Domènec Fita celebra la seva primera exposició durant l’any 1965. Entre els anys 1981 i 1991 modela escultures de gran format per a espais públics, i alhora comença a experimentar amb noves formes i materials sense deixar de banda la fusta dins del seu hàbitat boscós.



Lita Cabellut
Sariñena, 1961

Pintora, escultora, fotògrafa i poeta, Lita Cabellut, artista catalana resident a Holanda, reivindica la universalitat de l’art i descriu, a través d’aquest, la realitat de la condició humana. Visiblement influïda per artistes com Goya o Francis Bacon, el seu univers creatiu s’aferra al compromís i la preocupació per l’ésser humà, el qual agafa com a objecte i introdueix en l’obra mitjançant una tècnica en què la importància recau a captar la vivacitat de la pell, l’òrgan més extern que revela el pas del temps i les experiències, aquell que despulla la cruesa, la força, el caràcter i l’angoixa dels instants més emotius de la seva existència.




Treballa sobretot la fotografia de paisatge, tot centrant-se, majoritàriament, en les vistes costaneres. Les seves imatges, aconseguides amb diferents recursos de la fotografia digital, filtres i una llarga exposició a la llum, mostren escenes enigmàtiques, colpidores fins i tot, que conviden l’espectador a descobrir la bellesa de la realitat que ens envolta i endinsar-se en un món on les coses aparentment ordinàries esdevenen exquisides.



Xavier Calicó
Barcelona, 1941

L’evolució de Xavier Calicó ha fet que, amb el pas dels anys, el seu treball transiti al llarg de diverses tendències artístiques, seguint criteris sorprenents i, en ocasions, inserint-se en corrents de caire generalista. Després d’un període inicial en el qual experimenta amb l’abstracció i la figuració, a mitjans de l’any 1967 l’artista configura un llenguatge propi com a reflex d’un món on les formes sintètiques i els colors s’entremesclen sota una concepció mironiana. Tanmateix, des de finals dels anys setanta, el seu treball fa un sobtat viratge en deixar-se seduir pel neoexpressionisme alemany, que desemboca en un sense retorn figuratiu de caire realista.



Sergio Calleja
Lleida, 1971

Sergio Calleja, bàsicament fa ús de la tècnica acrílica sobre un suport de teles de lli. Des d’un estil fortament influït per Ringo de Julian, evoluciona cap al monocromatisme (blanc-negre-gris) com a resultat de l’observació de les obres de Franz Kline o les fotografies de Bernd i Hilla Becher. Estructures arquitectòniques i industrials atorguen a les seves composicions un caràcter dinàmic i colossal que fricciona l’àmbit cientificotècnic, ja que condueix l’espectador a reflexionar sobre la forma, l’analogia, l’estructura bàsica d’un sistema que arrenca de l’anonimat, la solitud, com qui observa un conjunt d’elements sense esguardar vertaders canvis.



Àlvar Calvet
Tremp, Lleida, 1965

Els inicis de la dècada dels noranta foren decisius en la trajectòria artística de l’artista, que se submergeix en un treball d’expressió pròpia i conjuga la creació plàstica i la vessant pedagògica com a professor d’art. Àlvar Calvet insisteix en la relació amb la quotidianitat, i convida a participar l’espectador per tal d’obtenir una resposta. La seva obra avança cap a l’abstracció dins d’unes composicions de línies horitzontals i verticals on mixtura pigments i teles estampades que pauta per mitjà d’estructures geomètriques i en paral·lel explora la sociologia. Dos eixos que conflueixen dins d’una representació del col·lectiu actiu i que en ocasions simbolitza una rèplica abstracte d’una imatge real o d’un retrat.



Sergi Cambrils
Peñíscola, Castellón, 1975

Com a resultat d’una síntesi de tendències i estils influïts per les primeres avantguardes, el surrealisme, la metafísica, la filosofia i la literatura, el llenguatge de Sergi Cambrils revela un gran domini del dibuix i de la tècnica mixta. Escenes oníriques, fantàstiques, amb un alt component de contradicció i ambigüitat en què l’espectador troba un conjunt de referències; aclucades d’ull que ens conviden a somiar i a navegar en un món poètic i alhora colpidor, contigu al que ens mostrava Lewis Carroll. Tanmateix, l’equilibri entre extrems no és estàtic ni perenne, sinó que unes vegades s’inclina cap allò commovedor o obscur i d’altres magnetitza amb força la mirada de l’espectador.



Angel Camino
Valoria la Buena, Valladolid, 1953

El contacte amb la natura, allò primigeni per a la recerca d’un llenguatge ancestral, dóna com a resultat unes obres que reflecteixen la lluita entre la destresa humana i els materials concebuts per la terra. L’artista subsumeix la matèria als seus desitjos més íntims i recòndits fins a obtenir un objecte màgic, com un vestigi neolític adaptat als temps actuals. Gairebé la totalitat dels seus treballs participen de la idea de la reconstrucció, entesa com una mena de trencaclosques (allò que la postmodernitat ha anomenat de-construcció). L’altra variant és la creació de formes que s’entrelliguen, es relacionen i interactuen per a incidir i modificar l’espai natural o urbà i així aportar quelcom de nou. Ángel Camino ha desenvolupat una tasca teòrica i docent important en escoles d’art i tallers, alhora que ha impartit conferències arreu de l’Estat espanyol i l’estranger.





BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia