La col·lecció

María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970) porten trenta anys treballant conjuntament. L’obra de Bleda i Rosa divaga entre l’instant copsat i l’empremta palpable de l’ahir. Fotografies que contenen una dissociació entre les experiències viscudes i el moment reproduït en la imatge: l’instant és testimoni, no com a present, sinó sols com a reivindicació de la nostra memòria. El laboriós procés documental i l’estudi històric dels fets succeïts en aquell lloc no pretenen ser un llegat documental, tanmateix són una aproximació als aspectes i comportaments que formaren part de generacions remotes. Retrats arqueològics, silenci, buit, absència, espais abandonats de dimensió fantasmagòrica... són el reflex de la irreversibilitat del pas del temps.

Escultor, pintor i dibuixant. Fill de Josep Bofill i Herrero i successor, en una primera etapa, d’una nissaga familiar de pessebristes. La seva pintura és dibuixística i l’escultura resta emmarcada dins d’una estètica realista de substrat filosòfic on es debat la dualitat, l’ambigüitat i la lluita dels contraris. L’any 1983 realitzà una Al·legoria de Sant Jordi per al Palau de la Generalitat de Barcelona.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, enriqueix la seva formació a Nova York, Santiago de Xile i Itàlia. Se centra en la pintura a l’oli, el gravat i l’escriptura. A partir de l’any 2009, decideix endinsar-se en la il·lustració, tècnica que abandona el 2021, a fi de dedicar-se plenament a la pintura. S’allunya de la representació figurativa per tal d’aprofundir en l’abstracció i l’expressió mínima, on el blanc quasi absolut emergeix com l’element central. A través de la línia i composicions matèriques, que combina amb colors pàl·lids i ombrívols, genera veladures sobre un fons blanc, gairebé sempre. Les seves obres tenen un estil molt íntim i personal que narren vivències i records de la pròpia artista. Al llarg de la seva carrera artística ha realitzat diverses exposicions a Barcelona, París, Berlín, Mèxic, entre altres ciutats. L’any 2018 rep la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat de València.

La seva obra escultòrica s’inicia dins del figurativisme per donar pas a noves formes abstractes. Antonio Borandi col·laborà amb el reconegut crític d’art Àngel Marsà en el temple de la Sagrada Família. Realitza escultures lleugeres on l’essència rau en l’ús d’heterogenis materials com són la fusta i el cotó. Es parla d’una obra on els volums són proporcionals als espais buits i on el moviment es relaciona amb l’exhalació d’un sospir o les suaus brises que dobleguen unes formes que semblen dansar. Un nou mode d’esculpir en el qual la forma no està definida pel pes, sinó pels cossos que es contornegen en l’espai.

Pintor i professor de pintura. Membre del grup Gallot i de la Sala Tres de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el seu treball s’emmarca dins l’art abstracte. L’any 1977 entra en contacte amb el poeta Joan Brossa amb qui farà algunes incursions. Les seves obres es caracteritzen pel monocromatisme sobri que s’allunya del corrent matèric de l'informalisme.

Artista multidisciplinari que s’endinsa en els interrogants de la dualitat natura-cultura conseqüència d’un referent romàntic enfront el consumisme, la multitud, el frenesí tecnològic, advertint de la necessitat de crear noves cartografies, mapes cognitius d’una nova dialèctica de les representacions com a espills de la metamòrfica complexitat social. La seva obra “en evolució” en fa de l’espectador part activa, on cadascun de nosaltres transcrivim el nostre propi diari quotidià. El treball de Perejaume combina les arts plàstiques i la literatura, que per mitjà de la metàfora s’expandeix en totes direccions i alhora obstaculitza la catalogació de tanta riquesa i complexitat.

Iniciat en el món fotogràfic professional, dins el camp de la publicitat. Pels volts de l’any 1976, l’obra de Gabriel Brau es va veure reconeguda sobretot per la tasca que va dur a terme amb la fotografia documental i el tractament en blanc i negre, i per l’espectacular domini de les llums. Buscant l’expressió de la vida, les seves fotografies recullen, a través d’una mirada personal i respectuosa, el dia a dia dels pobles que recorre en els seus viatges, sobretot a l’Àfrica, on intenta cercar en realitats més primigènies l’essència dels valors humans i la reflexió sobre com la nostra societat, sobresaturada d’informació i models de consum capitalistes, els ha anat perdent amb el temps.

S’emmarca dins d’una pintura figurativa que fixa la seva atenció en la diversitat de matisos naturals. Cursà estudis a l'Escola Massana i els continuà a la Llotja de Barcelona. Ha exposat en sales de prestigi de Venècia i Catalunya.