Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
Amb motiu del COVID-19, els museus de la Fundació Vila Casas romandran tancats al públic fins a nou avís.
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Ramón Bigas
Barcelona, 1941

Ramon Bigas és un clar exemple de creatiu multidisciplinari que, partint de postures radicals, s’endinsa en el mon del disseny comercial, a mig camí entre la utopia i la realitat. L’any 1981, fundà juntament amb Pep Sant l’empresa AD Associate Designers, on es desenvolupen versatilitat de projectes industrials, entre els quals cal destacar el disseny del tren d’alta velocitat espanyol i el peveter per a la flama olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92. Rere les seves espatlles, compta amb una fructífera carrera professional tant artística com industrial.



Lluís Blanc
Barcelona, 1945

Escultures que van des de la figuració a l’abstracció; de la síntesi absoluta, sorgida en la discreció de la línia, a les formes de corpòria densitat; l’obra de Lluís Blanc respon a la introspecció i l’evolució d’un artista interessat a donar veu a la matèria i preocupat per la combinació de certs materials que s’expressen amb vida pròpia. Versatilitat de llenguatges, textures matèriques poroses, superfícies llises i encaixos o acoblaments petris, com a fragments modelats de la natura, de la realitat, que ell converteix en petits bocinets de l’ànima universal que fluctuen dins del seu discurs. Estampes esquinçades de la casualitat momentània, instants dotats d’un moviment inacabat, infinit... non finito miquelangelesc que impregna algunes de les seves obres.



Lluís Blanco
Palafrugell, 1953




Bleda i Rosa
Castelló y Albacete, 1969

L’obra de Bleda i Rosa divaga entre l’instant copsat i l’empremta palpable de l’ahir. Fotografies que contenen una dissociació entre les experiències viscudes i el moment reproduït en la imatge: l’instant és testimoni, no com a present, sinó sols com a reivindicació de la nostra memòria. El laboriós procés documental i l’estudi històric dels fets succeïts en aquell lloc no pretenen ser un llegat documental, tanmateix són una aproximació als aspectes i comportaments que formaren part de generacions remotes. Retrats arqueològics, silenci, buit, absència, espais abandonats de dimensió fantasmagòrica... són el reflex de la irreversibilitat del pas del temps.



Pep Bofill
barcelona, 1971

Escultor, pintor i dibuixant. Fill de Josep Bofill Herrero i successor, en una primera etapa, d’una nissaga familiar de pessebristes. La seva pintura és dibuixística i l’escultura resta emmarcada dins d’una estètica realista de substrat filosòfic on es debat la dualitat, l’ambigüitat i la lluita dels contraris. L’any 1983 realitzà una Al·legoria de Sant Jordi per al Palau de la Generalitat de Barcelona.



Bonety
, 1941




Julio Bono
Sagunt, 1934

Reconegut ceramista, pintor i escultor, Julio Bono s’ha donat a conèixer gràcies als colossals i estridents murals ceràmics que decoren alguns dels espais públics distribuïts per arreu de l’Estat. Unes obres geomètriques que reflecteixen imatges d’una subjectivitat intuïtiva i que sovint adopten l’aparença de l’espai circumdant. L’heterogeneïtat de tècniques artístiques i industrials li han atorgat la qualificació de ceramista innovador. En aquest sentit, també ha desenvolupat una tasca important dins del camp de la docència entorn de l’ús de la ceràmica com a matèria primera capaç de crear un art pur i expressiu.




Antoni Borandi
Barcelona, 1948

La seva obra escultòrica s’inicia dins del figurativisme per donar pas a noves formes abstractes. Antonio Borandi col•laborà amb el reconegut crític d’art Angel Marsa en el temple de la Sagrada Família. Realitza escultures lleugeres on l’essència rau en l’ús d’heterogenis materials com són la fusta i el cotó. Es parla d’una obra on els volums són proporcionals als espais buits i on el moviment es relaciona amb l’exhalació d’un sospir o les suaus brises que dobleguen unes formes que semblen dansar. Un nou mode d’esculpir en el qual la forma no està definida pel pes, sinó pels cossos que es contornegen en l’espai.



Alfons Borrell
Barcelona, 1931

Alfons Borrell

Pintor i professor de pintura. Membre del grup Gallot i de la Sala Tres de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el seu treball s’emmarca dins l’art abstracte. L’any 1977 entra en contacte amb el poeta Joan Brossa amb qui farà algunes incursions. Les seves obres es caracteritzen pel monocromatisme sobri que s’allunya del corrent matèric de l'informalisme






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia