Reconegut il·lustrador i dibuixant de tires satíriques i còmiques de caràcter crític, Antoni Batllori ha treballat per a diverses revistes i diaris nacionals, entre els quals destaquen La Vanguardia, l’Avui o la revista El Jueves. Gràcies a aquesta faceta ha rebut, entre d’altres, el Premi Internacional d’Humor Gat Perich 2004. El seu traç segur i espontani, a través de la línia concisa i expressiva, cerca en el moviment més que en el detall la vivacitat dels personatges públics i polítics que protagonitzen les seves tires i acudits gràfics. Toni Batllori també es desenvolupa en altres disciplines com són la fotografia, la pintura i l’escultura, a través de les quals incorpora part del seu llenguatge plàstic, versàtil i natural conferint a l’espai i als materials aquesta aura de moviment i prolongació, de vida a través de les línies pures que el seu propi moviment li procura.
La seva carrera artística comença a principis d’aquest segle i es desenvolupa principalment entre Barcelona i Mallorca. Va guanyar el primer premi de la tercera edició del concurs de pintura i escultura “Mare de Déu de Gràcia” a Maó. Les seves obres de tècnica mixta destaquen per la funció pictòrica que atorga a materials quotidians com ara la corda i el cartró. Les seves creacions són un passatge cap a l’essència més primigènia. Són obres despullades de tot artifici.
Aprendió en un taller de ilustración en Barcelona y posteriormente se fue a vivir a Suiza, donde se inició en el grabado. Influido por un ambiente de artistas vanguardistas como, por ejemplo, Joan Miró, su obra se caracteriza por poseer un lenguaje personal, lleno de símbolos que forman parte de un imaginario propio que nos transporta a un mundo onírico. Su estilo evoluciona hacia el expresionismo alemán, en el que supera medios tradicionales y domina las técnicas más alternativas.
Pintor i dibuixant que conrea la temàtica clàssica de l’art figuratiu (paisatges, figures o natures mortes), teles clarament inscrites en una tendència expressionista on el dibuix s’elabora per mitjà de traços ennegrits. En el transcurs de la seva llarga carrera artística va rebre diversos premis, entre els quals hem de destacar el primer premi de pintura i dibuix en l’Exposició Nacional d’Educadors-Artistes celebrada a Madrid durant l’any 1959.
Des d’uns orígens marcats per la fotografia documental i sota un cert esperit periodístic hi cohabita la idea d’inventariar tot allò observat i capturat pel seu visor. Raúl Belinchón s’embolcalla de la correspondència entre la disciplina plàstica i la fotografia per mitjà del punt de fuga i del color. Llocs de trànsit, interiors arquitectònics de sales i teatres d’arreu del món... amb l’absència premeditada de l’home, que descontextualitzats fan que la mirada de l’espectador sigui protagonista del seu procés creador. Entre els guardons més recents ha rebut el primer premi de Fuji Euro Press Photo i el World Press Photo 2004 en la secció d’art.
Pintor consagrat, Federico Beltrán-Massés es va formar a Madrid i Barcelona, on fou deixeble de Joaquín Sorolla. Des d’uns inicis que copsen l’essència de tot un seguit d’artistes espanyols, evolucionà cap a la representació del món rural embolcallada d’un naturalisme tràgic. L’any 1910 el seu estil es consolida per mitjà d’unes composicions al·legòriques carregades de simbolisme, on els retrats femenins i masculins desborden sensualitat i bellesa, alhora que resten enterbolides per un espectre pervers i decadent. Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid i va rebre nombroses commemoracions com a cavaller de l’Orde de Malta o de la Legió d’Honor.
Com a fotògraf Jordi Belver té dues grans passions, d’una banda l’arquitectura amb l’articulació dels espais que aquesta suposa i les llums i ombres que se’n generen, i de l’altra, els artistes i com transmetre a partir d’una imatge quin personatge s’amaga al darrere, el pensament, l’entorn o les vivències.
Els desdoblats de rostre humà vaguen en l’obra de Beneyto fent referència als elements masculí i femení, el Yin i el Yang, que deixen entreveure uns rostres d’un cert magisme. Criatures híbrides i monstruoses que atorguen a l’espectador una perspectiva fantasmagòrica, on tot allò humà no és més que un record, petja d’un passat llunyà. La seva tècnica literària és similar a la pictòrica, ambdues basades en una multiplicació de lectures, per diversificar els espais i construir els contorns d’un erotisme festiu. El seu art imaginatiu és defensor de la metafísica surrealista, mostrant el món oníric amb una gran dosi d’ironia i sarcasme.
Uneix-te al nostre 
