Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
A partir del dia 12 de juny ja podeu tornar a visitar els quatre museus de la Fundació Vila Casas (Espais Volart i Museu Can Framis a Barcelona, Museu Can Mario a Palafrugell i Museu Palau Solterra a Torroella de Montrgrí). Us donem la benvinguda amb la màxima seguretat i bona acollida, adaptant-nos a la normativa d’aforament i higiene. Per a més informació feu clic aquí
ART CONTEMPORANI - ARTISTES

La col·lecció



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.





CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ


DISCIPLINA:  
Federico Beltrán-Massés
Guaita de Melena, Cuba, 1885

Pintor consagrat, Federico Beltrán-Massés es va formar a Madrid i Barcelona, on fou deixeble de Joaquín Sorolla. Des d’uns inicis que copsen l’essència de tot un seguit d’artistes espanyols, evolucionà cap a la representació del món rural embolcallada d’un naturalisme tràgic. L’any 1910 el seu estil es consolida per mitjà d’unes composicions al·legòriques carregades de simbolisme, on els retrats femenins i masculins desborden sensualitat i bellesa, alhora que resten enterbolides per un espectre pervers i decadent. Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid i va rebre nombroses commemoracions com a cavaller de l’Orde de Malta o de la Legió d’Honor.



Jordi Alonso Belver
Barcelona, 1950

Com a fotògraf Jordi Belver té dues grans passions, d’una banda l’arquitectura amb l’articulació dels espais que aquesta suposa i les llums i ombres que se’n generen, i de l’altra, els artistes i com transmetre a partir d’una imatge quin personatge s’amaga al darrere, el pensament, l’entorn o les vivències.




Beneyto
Albacete, 1934

Els desdoblats de rostre humà vaguen en l’obra de Beneyto fent referència als elements masculí i femení, el Yin i el Yang, que deixen entreveure uns rostres d’un cert magisme. Criatures híbrides i monstruoses que atorguen a l’espectador una perspectiva fantasmagòrica, on tot allò humà no és més que un record, petja d’un passat llunyà. La seva tècnica literària és similar a la pictòrica, ambdues basades en una multiplicació de lectures, per diversificar els espais i construir els contorns d’un erotisme festiu. El seu art imaginatiu és defensor de la metafísica surrealista, mostrant el món oníric amb una gran dosi d’ironia i sarcasme.




Antoni Bernad
Barcelona, 1944

Va estudiar belles arts i va començar a col•laborar com a dibuixant en revistes de moda. El 1966 va decidir dedicar-se plenament a la fotografia i el 1967 es va instal•lar a París on va començar a treballar com a fotògraf de moda per a revistes com Elle, Vogue, Jardin des modes, etc. Les seves fotografies fugen dels clixés i la frivolitat; lluny de la superficialitat que se sol associar a la fotografia de moda, Bernad aprofundeix en la psicologia dels personatges retratats i, en fugir dels estereotips, ret un sincer homenatge a les dones.




Jordi Bernadó
Lleida, 1966

D’ençà la darrera dècada del segle XX, Jordi Bernadó s’interessa per la fotografia de caire documental, que deriva en una anàlisi del paisatge urbà i de les seves transformacions: superpoblació, despoblació de certs paratges, reconversió de zones industrials en àrees de negocis... Investigador infatigable que reflexiona sobre l’arquitectura i les ciutats a través d’una mirada crítica i alhora irònica; viatger erràtic que descodifica el seu entorn i on rere cadascuna de les imatges s’hi amaguen anècdotes rocambolesques amb infinitud d’històries i interpretacions.



Juan Luís Berral
Badalona, Barcelona,

Pintor realista que s’interessa bàsicament per la relació entre l’art, l’arquitectura i l’urbanisme. Retrata escenes d’interiors que recorden el pintor danès Vilhelm Hammershoi en plasmar llocs deshabitats amb un predomini de l’atmosfera i de la llum. Ha participat en diversos projectes artístics en espais públics, com és el cas d’una intervenció pictòrica feta en una casa en ruïnes on l’artista representa el passat, el present i el futur. També ha participat en altres intervencions pictòriques en espais urbans de Badalona.



Joana Biarnés
Terrassa, 1935

Va ser la primera dona reportera de la premsa espanyola en un moment en què la societat espanyola, immersa en el franquisme, era eminentment masclista. Aquest fet no va suposar, però, cap impediment per a la determinació de la jove Biarnés, que es va iniciar en la fotografia de la mà del seu pare, el fotògraf esportiu Joan Biarnés, i va completar la seva formació estudiant a l’Escola de Periodisme. El 1963, després d’una col·laboració casual amb la revista Pueblo, el seu director, Emilio Romero, li va oferir un contracte per a treballar a la seva redacció, Biarnés va acceptar i va marxar a Madrid. Aquest va ser l’inici d’una sensacional carrera professional. Biarnés va aportar una mirada nova a la premsa del moment i la seva determinació i obstinació a encertar la imatge exacta i sense floritures, va fer que sovint rebés els encàrrecs de les exclusives més difícils d’aconseguir. Més endavant va treballar per a l’ABC i posteriorment, el 1974, va fundar Sincro Press, la seva pròpia agència de notícies. Va ser quan el negoci econòmic de l’època dels paparazzis i la premsa sensacionalista va superar l’ètica periodística, que la Joana va deixar de sentir-se còmoda en el seu ofici i se’n va retirar. Va ser una decisió d’una gran sensatesa, de compromís, fidel i inapel·lable amb l’ofici que havia après del seu pare. Joana Biarnés ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2014) i amb la Medalla de la Ciutat de Terrassa (2017).







Bigas Luna
Barcelona, 1946 - La Riera de Gaià, 2013

Tot i ser majoritàriament reconegut per la seva trajectòria cinematogràfica, sempre es va considerar pintor. Definia el seu cinema com una pintura en què atorgava una gran importància a allò visual. A través de la seva pintura se’ns descobreix un intens món interior on les dualitats i allò intangible conflueixen en una estètica inspirada en el primitivisme. Es va formar a les escoles Eina i Elisava de les quals va ser també professor als anys 70 i es va iniciar en el disseny industrial i la publicitat. Va ser un dels fundadors de l’estudi GRIS, que va obtenir diversos premis de disseny, entre els quals destaca el Delta d’Or (1970). A la dècada dels 70 va realitzar també diverses exposicions de pintura a la Sala Vinçon i a l’Escola Eina de Barcelona. L’any 1976 va dirigir la seva primera pel·lícula Tatuaje i, des de llavors, mai no va abandonar el cinema.






BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia