Catedràtic d’institut i professor de l’escola Massana, l’any 1959 fou part integrant del grup d’artistes que crearen el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i de la mítica galeria René Métras (1962-1984); també ha estat un dels organitzadors de l’escola d’art FAD. Romà Vallès és un dels referents pictòrics del corrent informalista i de l’expressió abstracta dins del territori català i balear. Bolcat en la recerca constant de la forma i del seu contingut intel·lectual, dins d’una espessor matèrica, el color s’eleva per sobre l’orografia plàstica. Al llarg dels anys la seva obra ha anat solidificant un substrat del sentit de l’espai, la utilització de la matèria, la violència del signe gestual i la uniformitat d’una paleta de colors que emana espiritualitat.
Fa ús de la fotografia com a llenguatge d’allò que va més enllà del camp visual, és a dir d’allò que s’amaga darrere l’aparença de les imatges i de les idees encobertes pels convencionalismes socials i culturals. Refuta el paper tradicional atorgat a la fotografia com a reproductora de tota realitat. Des de finals dels vuitanta ha treballat al voltant de la dicotomia ficció-realitat, jocs amb estètiques barroques que rasen el que és kitsch. L’any 1985 se li concedeix el Cecil Beaton Award de Londres.
Colorista de professió, especialitzada en pintura, murals i cartes de colors. Les seves creacions troben l’origen en l’experimentació dels pigments i les possibles combinacions que ofereixen les diferents tècniques. El color i el seu procés de selecció són el que realment configuren la seva obra i li atorguen, en moltes ocasions, un caràcter atemporal. L’artista va crear l’any 1994 una empresa taller dedicada a experimentar amb el cromatisme. Des de l’inici, el seu treball ha estat exhibit periòdicament en galeries i fundacions privades.
Des d’una mirada contemporània, combina l’erotisme amb la moral i el perfeccionament de la cultura renaixentista; retrata escenes basades en dones de la pintura italiana o flamenca que cohabiten amb timbrats cromatismes contemporanis. Juxtaposa iconografies i escenaris dels segles XV-XVII i XXI. Les seves fotografies recreen a la fèmina en postures i actituds que apel·len directament a l’espectador, al qui atorga un paper de voyeur. Escenifica la sensualitat de madonnes contextualitzades en decorats i vestimentes que al·ludeixen al seu quadre original i que en ocasions inclou en el fons de les composicions.
Fotògraf freelance, que s’ha especialitzat en el retrat, l’arquitectura i el món de la publicitat. Ha publicat reportatges d’arquitectura i d’interiorisme en revistes de projecció internacional i des de l’any 1987 ha participat en exposicions col•lectives arreu d’Europa i els EUA. Al llarg de las seva extensa trajectòria ha estat guardonat amb diverses distincions, de les quals s’ha de destacar el Gran Premi Kodak de Fotografia Europea (1989), el Laus Or (1995) i, en tres ocasions (1993, 1995 i 2003), el Lux Or. Rafael Vargas és un tendre observador que sap perpetuar una realitat camaleònica fent ús del domini de la llum, la riquesa tonal, la composició, l’experimentació i la innovació.