A través del treball d’Àlex Voltà s’alça un univers inèdit, en recerca d’una imatge insubordinada a les estandarditzades normes convencionals. Pintor de riberes sinistres, desèrtics espais enrunats i baladoses escaquejades de xiprers cendrossos, arbres de branques despullades i llunes perennes que minven o creixen. Els seus espais són habitats per neguitoses figures antropomorfes, en un procés semidesintegrador dels seus trets distintius. La bellesa propiciada per Voltà és evidentment pertorbadora, àrdua perquè no encaixa en els cànons ideals de bellesa, tanmateix atorga una extravagància del que és comú que Freud definia com a “estranyesa d’allò familiar”.
El conjunt de la seva obra són paisatges onírics i imaginats que penetren en el significat del terme “distància”. En un espai físic i mental, infinit, perenne, etern... ella és pintora de la natura, símbol de les seves estructures geomètriques, espais vacui on expressa un petita parcel•la de tot allò visible, recòndit i inacabable... de colors freds però alhora embolcallats de magisme.
Escultora, pintora, ceramista i virtuosa de l’esmalt. Formà part del III Cicle Experimental d’Art Nou i constituí l’any 1951 juntament amb altres artistes el grup Indika. És l’any 1963 quan s’inicia en el món de l’escultura amb planxes de ferro, composicions tosques i rugoses emmarcades dins del corrent expressionista. La seva obra experimenta una progressiva precisió i estilització de les formes en recerca de l’eurítmia i les proporcions de la tradició de l’art clàssic mediterrani (tauromàquia minoica) d’aspecte sedós i ras. Fou guardonada amb diversitat de distincions i premis, entre els quals destaca el d’escultura del Saló Femení de la Diputació de Barcelona (1970).
Reconegut per les dimensions reduïdes en les quals positiva el seu treball, Masao Yamamoto concep la fotografia com a petits objectes, atorgant un missatge individual a cada imatge. El cos humà nu mostrat amb parcialitat i escenes minimalistes de la naturalesa conformen el seu imaginari, on intenta establir un diàleg d’equilibri entre ambdós mons, l’humà i el natural, que tot i estar intensament connectats s’han distanciat amb el decurs dels segles i l’evolució de la tecnologia. Aquesta sensibilitat es pronuncia en el tractament manual de la pròpia fotografia, la qual vira i taca amb tints naturals i que, a banda d’establir una connexió explícita amb la cultura del seu país, evoca en l’espectador el reflex de la memòria i dels records, aquells que ens mostren l’anhel del contacte amb el nostre jo més autèntic i natural. En definitiva, Masao Yamamoto crea petits haikus visuals on es poden trobar històries mínimes amb un gran contingut universal.
Artista multidisciplinari el treball del qual es caracteritza per la llibertat absoluta de creació. La seva obra es mou entre la pintura, l’escultura, el teatre, la poesia, la performance i la gastronomia, que juga un paper molt important en les seves intervencions. El seu univers creatiu es barreja amb la vida real de manera indeslligable de tal forma que podem parlar d’un “Univers Ymbernon” on el color taronja juga un paper protagonista. Ell explica que, a poc a poc, es va “alliberar de la resta de colors” fins al punt que el taronja (contrarestat majoritàriament amb el blanc) predomina en tot el que fa. Objectes descontextualitzats i pintats de taronja, així com joguines, tenen un paper fonamental en el procés creatiu d’aquest artista que reivindica la infantesa com el territori primigeni de la creació.
Escultora d’origen francès que, des de l’any 1994, va trobar en l’Alt Empordà el marc idoni per a desenvolupar la seva obra. Filat de galliner, bronze i estopa embolcallen i momifiquen formes humanes, que, més que ser simples escultures, es presenten com instal•lacions. Des de l’any 1995 les seves exposicions, tant nacionals com internacionals, són una constant en el panorama artístic.