Quan va començar el confinament vaig començar una tela gran, però en comptes dels pigments habituals vaig fer servir cendra. De manera imprevisible, els esdeveniments apocalíptics d´aquests dies devien influir en aquesta decisió. Quan pintes prens milers de decisions. Cada obra està feta de milers de decisions, i cada una és determinant. No totes les decisions obeeixen a veus conscients, algunes tenen un calat diferent, emergeixen d´altres profunditats. Les formes han anat apareixent, dia a dia -això es un dir-, perquè tinc la sensació d´estar dins d´un mateix dia, llarg i estrany. El quadre s´ha anat endinsant per un bosc convuls. La pintura, a base de cendra, li ha donat un to mat, mineral, atemporal. I també inquietant. Les formes entrelligades, travades, el desordre, la llum difusa, la incertesa d´un camí perdut, han anat configurant, pinzellada a pinzellada, aquesta obra en temps de confinament. Un marge de color blanc delimita el quadre: penso que deu obeir al desig de poder limitar tanta angoixa. El marge és blanc, com un espai verge, sense pintar. Penso en l´oportunitat que ens ofereix aquesta desgràcia per replantejar les nostres prioritats. Amb quins ulls tornarem a veure el que ens envolta? En l´espai en blanc dels propers dies, com en una tela nova, aniran sorgint nous escenaris imprevisibles.
Uneix-te al nostre 
