Cerco paraules... No puc, englobar tot el que està passant, conscient i amb molt de respecte pel dolor que aquesta situació ha generat... Tanco els ulls, imagino la natura pletòrica en plena primavera, absorta de tant silenci i tranquil·litat, assaborint el pas del temps, el cicle de la vida amb completa llibertat. Em ve a la ment la complicitat envers la natura... De quan ens crèiem lliures.
Uneix-te al nostre 
