La poètica de l'ull com a font de saber, en contínua transformació, i és allà on també entrem cap a la nostra mirada interior.
Obrim els ulls quan naixem i sembla que algú ens els tanca quan morim, sembla que hem de "veure" per 'trobar' el sentit de la vida. Sembla que si perilla la vida no tan sols no volem morir sinó ens replantegem la vida.
Aquestes setmanes de confinament veiem que la vida ens ha canviat, molts científics i filòsofs fa anys que ho preveien... Ja s'ha vist com una societat basada en l'economía i la política de circ no funciona, cau i més que caurà. Només la mirada posada en l'educació dels nostres fills (i sobretot el nostre propi exemple) podrà fer que tinguin curiositat per la cultura, i la sensibilitat per fer de la feina la seva passió. Passió és bàsicament donar-ho tot.
'Consciència en contrucció' ja forma part del #camí7sentits, un camí en contínua transformació i no remunerat, car és molt més important tenir un projecte de vida que no vendre. Ara ens adonem que podem viure amb menys, ara volem fer les coses bé. El sentit de la vida és inversament proporcional a l'èxit interior. Res de fames absurdes i efímeres: ja sabem que som pols i acabarem sent fum.
L'ull com a finestra, i un sol a ple migdia d'uns mesos de març i abril que alguns recordarem.
Uneix-te al nostre 
