Passo el confinament a Barcelona i en solitari al pis on visc i treballo. Encara que l'escenari on em trobo sigui l'habitual, la situació és tan estranya que mentalment m'és molt difícil continuar treballant de la mateixa manera.
La situació fa que res no sigui normal. Tenia una sèrie de quadres en marxa i han quedat en standby: no es corresponen amb el que estic vivint mentalment ara. Ja els reprendré, suposo.
De sobte el món s'ha aturat i em trobo amb molt de temps al davant i un sol escenari: casa meva.
Tinc una relació molt especial amb els objectes que m'envolten: els llibres, els quadres, les eines de treball, els utensilis de cuina, etc., tenen un magnetisme especial per a mi.
Com molta gent, estic aprofitant per ordenar, i posar ordre no deixa de ser una forma de compondre: quan col·loquem els objectes al seu lloc estem fent composicions per aconseguir un equilibri, una harmonia visual. Els vídeos que estic fent amb stop motion són inicialment un registre del procés de composició del meu ordre domèstic.
Per altra banda hi ha la soledat, que a vegades no acompanya. Animant-los, els objectes cobren vida i prenen una altra forma de presència, m’acompanyen.
La idea és registrar aquest procés d'ordre i composició en què d'alguna manera també es reflecteix el meu estat d'ànim de cada moment. Quan acabi el confinament veurem quina forma agafa tot el conjunt, si té un sentit més enllà. De moment, m'interessa escoltar com respiren els objectes.
Veure diari animat d'un confinament
Uneix-te al nostre 
