Entremig
Entre un estudi vell i un estudi nou, entremig de les pertinences d'una amiga absent que m'ha donat aixopluc, i immersa en aquest espai-temps particular del confinament, és com viure entre parèntesis.
En pausa, ‘on hold’, però a la vegada dibuixo, llegeixo i viatjo a través de les pantalles, conversant amb una xarxa d’amics dispersos pel planeta. Entro en els panorames microscòpics oberts pels científics de l'IRB i vagarejo per mons múltiples. Miro al meu entorn amb un altre filtre posat i veig com aquest nou visitant, el Covid-19, sembla ser omnipresent.
Un visitant que posa a prova la nostra humanitat, tal com deia el president d'Alemanya. En lloc de la guerra de què ens parlen, on es dóna per fet que les regles de joc condueixen a l’èxit del guanyador sobre el conquerit, a més de la pèrdua o trencament de moltes vides i els guanys d'uns quants en el negoci bèl·lic. Si veiem el Covid-19 com un visitant i un repte tal com ens proposa Frank-Walter Steinmeier, dóna peu a altres respostes.
Entremig, no puc deixar de pensar en els confinaments del passat, de les dones suposadament histèriques o avergonyides i tancades per donar a llum o menstruar quan no toca (confinaments instaurats per normes d’una societat que en principi hem deixat enrere). A la vegada penso en els actuals, i em pregunto: les presons i la isolació que comporten, realment poden ajudar a reconduir certs comportaments?
En aquest cas, però, tot i ser imposat el confinament és volgut i fet des de l'amor, o almenys des de la responsabilitat per la cura dels altres. Un confinament que posa en entredit moltes coses. On es fa evident la riquesa de tenir amics i estimats, però a la vegada com es troba a faltar tocar les seves rialles i sentir el vellut de les seves veus sense el filtre de la pantalla. Les retrobades seran un esclat de vida, com una primavera. Només espero que sigui amb un gir copernicà, i que comencem a conviure millor en aquest món ple d’habitants i visitants, tant visibles com invisibles.
Uneix-te al nostre 
