A la meva parella i a mi el confinament ens va enganxar a Sant Martí d'Empúries. Aquí tinc l'estudi i, tot i que fins ara no he estat capaç de recuperar el ritme de feina o de reprendre les pintures en què estava treballant fa un mes, em reconec afortunat.
Aquest parèntesi forçat, inesperat i compartit amb tanta gent arreu del món, està resultant una experiència agredolça: per un costat, l'aïllament, el risc de contagi, la mort sobrevolant les teulades a les nits; per l'altre, el silenci, l'espai interior, el retrobament a través de nous canals i a nous nivells amb aquells estimats.