Dia 15 de març 2020: munto un bastidor de 200cm x 200cm per tornar a pintar una obra gran, sembla que ha arribat el moment.
Dia 16: clavo la tela al bastidor. Tela blanca que es torna a imposar...és un gran forat, és el buit (res).
Dia 17: preparo la tela amb gesso... blanc... torna el buit, cel blanc, blanc sobre blanc.
Dia 18: tela blanca a l’estudi que pretén ser nou, de nou. No passa res, buit al cap, tot ple de punts suspensius, punts i a part de cap escriptura.
Nit del 17: miro la tela, l’ombra es projecta sobre la tela blanca, un mapa del meu cos, un tros del món que hem ferit de mort.
Nit 19: busco ombres, es projecten sobre la tela blanca, dibuixen una natura que també està amb mi.
Dia 20: ajunto plantes, vull ser un jardí ple de microbis.
Dia 21: la tela blanca és més blanca que mai, es mou d’un lloc a l’altre. No troba el seu lloc. Cau endavant, poso pes al darrera del cavallet, les peses de Marsella l’equilibren.
Dia 22: somio amb nenes teteres que ballen circularment sobre un terra blanquíssim.
Dia 23: Primera imatge: un virus
Segona imatge: bomba Orsini de nou
Dia 24: comencen els morts sols.
Dies 25, 26, 27... forado tot el que puc, pensar em fa massa mal, m’enyoro
Dia ... Quarta imatge: una cúpula de gelatina on totes les ciutats del món estan buides.
Ja no sabem els dies, es confonen les hores, silenci... silenci desitjat.
Quietud, silenci, llum, silenci, foscor.
Tercera imatge: un rellotge.
Han vingut els records de joventut, de dies tranquils, de nits sense fi, de llargues estones a l’estudi, dies on no teníem res sinó el que el cap ens donava.
També records d’infància on l’aire era pur, caminant descalces per l’asfalt dels carrers solitaris. A l’estiu, sentint la calor de la terra i l’olor de les fulles verdes, les llums de les lluernes vorejant els camins de la nit.
Dia 14 d’abril: ja no hi ha silenci, remor incipient que ens porta a allò que ja sabem que no és el que ha de ser... INCONSCIENTS, TERRORISME D’ESTAT!
Uneix-te al nostre 
