A part de preparar una nova pel·lícula que s'havia de rodar al juliol a la Polinèsia i ja veurem què passarà, faig el que més m'agrada, llegir. No penso, ni m'interesso gens pel problema sanitari, que m'avorreix, més enllà de constatar amb amargor, és clar, la grotesca incompetència logística i operativa, de funestes conseqüències. Es compara aquest problema amb la catàstrofe de la Segona Guerra Mundial... doncs farien bé els responsables locals de llegir una mica sobre aquest tema i s'adonarien de la importància de la previsió i la bona organització per evitar la temuda conseqüència final, una terrible mortaldat. Els recomano Supplying War: Logistics from Wallenstein to Patton, de Martin van Creveld, una de les poques lectures obligatòries d'autors estrangers –juntament amb Sun Tzu i Clausewitz– per als oficials de les Forces Armades dels Estats Units (té traducció castellana). Llegir és l'única manera que conec per aprendre coses, és a dir, per millorar. He acabat el darrer llibre de Bret Easton Ellis, White, una petita obra mestra, per la seva lucidesa, i per la sinceritat i equanimitat amb què retrata la pressió d'allò «políticament correcte» avui en dia. He començat la biografia de Beaumarchais (1.800 pàgines!) escrita per Maurice Lever, un expert en Sade i el segle XVIII francès. Beaumarchais i Casanova són probablement els dos personatges més fascinants de la segona meitat del segle XVIII. Rellegeixo, ara en castellà, el darrer llibre de Varoufakis, Comportarse como adultos, un altre llibre imprescindible per entendre la Unió Europea, una idea dubtosa dirigida per gent que encara ho és més. Com sempre segueixo llegint el meu estimat Paul Veyne, font inesgotable de diversió subversiva, i tinc a punt de començar la famosa novel·la Wuthering Heights, recomanada per un amic, i descrita per ell com «perfectament ferotge i salvatge». Ah, una cosa específica d'aquests dies que no puc fer mai per falta de temps: escoltar alguna òpera llegint amb profunditat el llibret al mateix temps.
Uneix-te al nostre 
