La casa de la trobada amb l'altre

“La casa de la trobada amb l’altre” no és una instal·lació ni un objecte expositiu: és un organisme viu, un espai que s’activa a través de la presència humana i que proposa una nova manera d’habitar la trobada.

L’arquitectura està formada per 18 habitacions circulars construïdes amb sacs terrers plens d’arena, terra fèrtil i llavors natives. La terra respira, la llavor germina, el cercle abraça. La casa no representa la vida: l’encarna. Cada habitació és un refugi sense clausura, un lloc on la vulnerabilitat es torna possible i on l’altre deixa de ser una abstracció per convertir-se en una presència real.

Durant dues setmanes, la casa serà activada per una sèrie de trobades úniques entre artistes, pensadors i públic, cadascuna convocada per explorar una dimensió diferent del vincle humà. La Ribot i Jone San Martín obriran la casa des del cos, la mirada i la percepció encarnada, transformant les habitacions en microescenaris. El cineasta, escriptor i activista mexicà Diego E. Osorno introduirà la dimensió narrativa i ètica de la trobada, convidant a pensar en les fronteres visibles i invisibles que travessen les nostres relacions. Payze Mahmood, amb el seu treball sobre identitat, diàspora, pertinença i pèrdua, activarà la casa com un espai de reparació afectiva i d’escolta profunda.

Arquitectures Afectives organitzarà la primera i l’última trobada. Aquests moments seran rituals d’obertura i de tancament, dissenyats perquè el públic experimenti la casa no com un espai que es visita, sinó com un camp relacional que s’habita. A través de pràctiques de presència, mirada, silenci compartit i conversa situada, la casa es convertirà en un laboratori viu on cada persona pugui trobar-se amb si mateixa i amb els altres des d’un lloc nou.

“La casa de la trobada amb l’altre” proposa una transformació simultàniament interior, relacional i territorial. Interior, perquè convida a sentir d’una altra manera. Relacional, perquè reorganitza la forma com ens apropem a l’altre. Territorial, perquè introdueix una arquitectura que germina, que pertany al lloc i que dialoga amb l’ecologia afectiva de la ciutat.

En un context global marcat per la distància emocional, la fragmentació i la saturació d’estímuls, aquesta casa ofereix una alternativa radical: un espai on la presència importa, on el temps s’alenteix i on la trobada torna a ser un acte essencial. És un gest fundacional que inaugura una nova manera de pensar i practicar l’arquitectura: no com la construcció d’edificis, sinó com la construcció de vincles.