Dilluns 08, Juliol, 2024 16 h -
Dilluns 08, Juliol, 2024
Espais Volart, Barcelona
Eric Cassell explica rotundament i clara que la finalitat de la Medicina sempre ha estat evitar el sofriment de les persones. De vegades el sofriment no es pot evitar, però es pot mitigar. I no sempre els metges s’han interessat per les persones malaltes amb prou intensitat i dedicació per aconseguir-ho.
El sofriment s’ha definit com un estat específic d’angoixa que es produeix quan la integritat de la persona es veu amenaçada o alterada. Hi ha dues grans menes de sofriment: el sofriment inevitable (un diagnòstic de càncer) i un sofriment evitable (el que es relaciona amb el procés assistencial i els efectes adversos evitables). En el primer cas, el sofriment inevitable, els esforços s’han de dirigir a mitigar-lo: la manera de dir les coses, el suport a la persona que pateix, la informació, l’accessibilitat a l’equip, per exemple. La millora del procés assistencial s’ha de dirigir a eliminar fins allà on sigui possible el sofriment evitable.
Un dels reptes més importants és la manera que té el professional d'identificar el sofriment i els matisos d'aquest sofriment en cada persona. Observar amb atenció i fer preguntes amb intenció són algunes de les eines. Però la realitat és complexa.
En aquesta sessió volem contrastar la manera d'identificar i d'expressar el sofriment des de dues perspectives: uns artistes que tenen una visió de la malaltia i uns professionals sanitaris que cada dia han de fer front al sofriment dels seus pacients.
De vegades no n'hi ha prou amb les paraules. Per això els artistes poden aportar una dimensió diferent que complementi la perspectiva tècnica que, en definitiva, es nodreix de la suma de moltes experiències de molts pacients però potser perd matisos importants.
Ponents: Jordi Isern, Laia Abril, Dra. Alba Roca Lecumberri i Dr. Albert Lladó.
Data: dilluns 8 de juliol, 16 h
© Jordi Isern. Sempre torno al lloc on està el meu cos esperant trobar un altre jo distint, 2006
Uneix-te al nostre 
