Les seves primeres teles se’ns presenten impregnades de monocromatisme geomètric com a resultat d’un posicionament en contra del conceptual i del minimalisme, que a inicis dels anys vuitanta substitueix per un intens dramatisme, situant-se a prop del corrent neoexpressionsita. Influït per Willem de Kooning i Philip Guston, incorpora elements figuratius desposseïts de qualsevol connotació narrativa. Amb un estil ja més consolidat, el seu art desemboca en una abstracció més lírica, colors enèrgics, moviment i llum efervescent, trets continguts pel ritme pautat d’unes formes geomètriques.