Esteve Casanoves concep l’escultura, la pintura, la fotografia i el vídeo com una constel·lació de significats. El seu món és un espai de convergències: destrucció-construcció, moviment-quietud, permutació-estabilitat... Art rítmic i poètic que, allunyat de la representació figurativa, és deliri abstracte de la raó. Investiga amb les textures, la consistència matèrica i els espais i és enmig d’aquest assaig on la plasticitat es transmuta en vitalitat i energia. Obra laberíntica, entramat de camins i bifurcacions que creen en l’espectador, el plaer de confondre i retrobar el camí perdut.