Montserrat Clausells

Barcelona, 1960

Abismes rogencs que succeïts en riquíssimes estratificacions de tonalitats eclipsades es permuten en aigualides refraccions i fantasmagòriques boirasses..., paisatges de l’ànima que habiten dins d’un món d’estructures simètriques per tal de projectar-se en una assumpció d’introspecció personal. Evocació, insinuació, atemporalitat, somni que rememora l’estil místic d’Odilon Redon o al més estil abstracte de Gustave Moreau, pinzellades etèries de dolç misteri on l’observador s’endinsa en un llarg viatge a través de l’espai i el temps.

« Atrás