Lluís Cera

Barcelona, 1967

Sensualitat, voluptuositat, condensació agosarada i bellesa poètica són el resultat d’un exhaustiu procés mental que s’allunya de tot allò intel·ligible. Amb una sòlida experiència a les seves espatlles i un gran coneixement de la tècnica pètria i dels metalls, les seves escultures són el receptacle d’una lluita entre: tensió-distensió, robustesa-flexibilitat, compacitat-delicadesa, aspror i suavitat. Des d’uns inicis figuratius solca cap a una confeccionada abstracció, on la sinuositat lumínica s’escola entre formes serpentines que tergiversen i arrissen elements indúctils. Textos literaris o fragments escrits en diferents llengües i encastats en la matèria: combinació harmònica entre tridimensionalitat i literatura.

« Atrás