Amèlia Riera

Barcelona, 1934

Els seus inicis artístics parteixen de l’academicisme figuratiu que transcorre per una etapa expressionista per arribar a una abstracció informal. A la dècada dels seixanta sorgeix una recuperació del lèxic figuratiu que donarà lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que amb de la llum crea diferents escenografies. L’obsessió per la mort juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme són els conceptes clau que atorguen a la seva obra un aurèola de misteri i enigma. Univers on la inexistència de personatges fa que els espectadors enfrontats amb la incommensurable solitud siguem protagonistes de plaers negatius i de terrors agradables.

« Atrás