Colorista de professió, especialitzada en pintura, murals i cartes de colors. Les seves creacions troben l’origen en l’experimentació dels pigments i les possibles combinacions que ofereixen les diferents tècniques. El color i el seu procés de selecció són el que realment configuren la seva obra i li atorguen, en moltes ocasions, un caràcter atemporal. L’artista va crear l’any 1994 una empresa taller dedicada a experimentar amb el cromatisme. Des de l’inici, el seu treball ha estat exhibit periòdicament en galeries i fundacions privades.
Des d’una mirada contemporània, combina l’erotisme amb la moral i el perfeccionament de la cultura renaixentista; retrata escenes basades en dones de la pintura italiana o flamenca que cohabiten amb timbrats cromatismes contemporanis. Juxtaposa iconografies i escenaris dels segles XV-XVII i XXI. Les seves fotografies recreen a la fèmina en postures i actituds que apel·len directament a l’espectador, al qui atorga un paper de voyeur. Escenifica la sensualitat de madonnes contextualitzades en decorats i vestimentes que al·ludeixen al seu quadre original i que en ocasions inclou en el fons de les composicions.
Fotògraf freelance, que s’ha especialitzat en el retrat, l’arquitectura i el món de la publicitat. Ha publicat reportatges d’arquitectura i d’interiorisme en revistes de projecció internacional i des de l’any 1987 ha participat en exposicions col•lectives arreu d’Europa i els EUA. Al llarg de las seva extensa trajectòria ha estat guardonat amb diverses distincions, de les quals s’ha de destacar el Gran Premi Kodak de Fotografia Europea (1989), el Laus Or (1995) i, en tres ocasions (1993, 1995 i 2003), el Lux Or. Rafael Vargas és un tendre observador que sap perpetuar una realitat camaleònica fent ús del domini de la llum, la riquesa tonal, la composició, l’experimentació i la innovació.
Dibuixant i fotògraf. L’obra de Patricio Vélez es construeix com un exercici subtil i delicat, harmònic en tota la seva base compositiva, que fa de paisatges, o nocions d’aquests paisatges, refugis de la seva intuïció poètica. El resultat es reflecteix com una sensació que comprèn des del somni de caire surrealista fins a la troballa del factor científic, tot, amb el component “natura” com a referent.