Berto Martínez (Barcelona, 1973) ha reproduït espais emblemàtics de la ciutat de Barcelona amb una pinzellada industrial que recull les variacions de la llum al llarg del dia. Un sentit d’irrealitat impregna els seus llenços, on l’arquitectura i l’urbanisme habiten un món sense presència humana. L’autor ha treballat, així mateix, amb el paisatge i la reinterpretació de les grans obres del passat i ha experimentat amb l’art conceptual. L’espai físic, en la seva producció, entronca i es fusiona amb la dimensió pictòrica.