Opinió Quiral

Opinión Quiral núm. 46.2: Menopausa, evidència científica i productes miracle
2026
Tot i ser un procés biològic natural –els símptomes del qual es poden tractar amb teràpies amb evidència científica–, la menopausa preocupa moltes dones que arriben a aquesta etapa necessitant accedir a informació veraç. D’això se’n va parlar i debatre en el col·loqui que va tenir lloc l’11 de març de 2026 a l’Espai Volart, la seu barcelonina de la Fundació Vila Casas. La Dra. Montserrat Viladomiu, vicepresidenta i responsable de l’Àrea de Salut de la Fundació, va donar la benvinguda presentant les dues ponents: la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Pau, i la Dra. Montserrat Manubens, responsable de la Unitat de Menopausa i Perimenopausa del Women’s Health Institute fins al 2025, a més de la Dra. Gema Revuelta, directora del CCS-UPF i responsable del Projecte Quiral. Moderat pel Dr. Miquel Vilardell, el debat va comptar amb la participació de les periodistes especialitzades en salut Milagros Pérez Oliva, Carmen Fernández, Susana Quadrado i Elena Freixa. S’hi va abordar com afrontar-la: hàbits de vida saludables, exercici regular i un bon descans per millorar la qualitat de vida i el benestar general sostingut a llarg termini. Es va destacar la sòlida evidència científica demostrada per la teràpia hormonal substitutiva, plantejada com un vestit a mida: inici de manera individualitzada, amb la dosi mínima eficaç, i prioritzant sempre el benestar i la confiança de la pacient en el procés terapèutic. I, sobre els remeis miracle que abunden a les xarxes socials i altres vies d’informació pública, es va advertir que molts suplements responen a interessos comercials, que aprofiten la necessitat de les dones d’alleujar els seus símptomes. Per això és clau saber distingir intervencions eficaces de suposats remeis sense evidència científica. Descarregar

Opinión Quiral núm. 46.1: Decidint sobre la maternitat
2025
El retard creixent en la maternitat va ser un dels aspectes tractats en el debat que va tenir lloc el passat 11 de novembre al Palau Robert de Barcelona. La Dra. Montserrat Viladomiu, vicepresidenta i responsable de l’Àrea de Salut de la Fundació Vila Casas, va donar la benvinguda als assistents al col·loqui, que va comptar amb dos ponents: el Dr. Julio Herrero (cap de la Secció de Reproducció assistida de l’Hospital Vall d’Hebron) i la Dra. Dolors Manau (cap de la Unitat de Reproducció assistida de l’Hospital Clínic de Barcelona), juntament amb la Dra. Gema Revuelta (directora del CCS-UPF) que va presentar alguns resultats de l’estudi que dirigeix, el Projecte Quiral. Moderat pel Dr. Miquel Vilardell, el debat va comptar amb la participació de les periodistes especialitzades en salut Milagros Pérez Oliva, Elena Freixa, Carmen Fernández i Susana Quadrado. Alguns dels assumptes tractats van girar al voltant de les solucions tecnològiques a aquesta problemàtica, tot posant de relleu que certament la reproducció assistida ha permès ajudar moltes persones, però que la congelació d’òvuls no substitueix la fertilitat. Pel que fa a la legislació, i específicament sobre la destrucció d’òvuls, la llei presenta mancances com l’equiparació entre òvul i embrió, cosa que impedeix prendre decisions sobre l’òvul similars a les que es poden prendre sobre l’esperma. En definitiva, fomentar la informació generalitzada sobre fertilitat tant en contextos escolars com a comunitaris és fonamental per revertir l’escenari actual d’embarassos en edats avançades i de baixa natalitat. Descarregar

Opinión Quiral núm. 45.2: La intel·ligència artificial en la pràctica mèdica
2025
La capacitat de transformació que té la intel·ligència artificial (IA) abasta tots els àmbits, incloses la medicina i l’assistència sanitària. En el debat, que va tenir lloc el 12 de març passat a la seu de la Fundació Vila Casas, es va posar en relleu el potencial de la IA per millorar l’eficiència, la precisió i els resultats en l’atenció sanitària, i la necessitat que la seva implementació es faci amb rigorositat i ètica, tot protegint els drets i la seguretat dels pacients. La Dra. Montserrat Viladomiu, vicepresidenta de la Fundació, va donar la benvinguda a les persones assistents al col·loqui, que va comptar amb la moderació del Dr. Miquel Vilardell, patró de la Fundació, i dos ponents: la Dra. Marine Renard (metgessa urgentòloga i coordinadora de la Unitat Funcional d’IA de l’Hospital del Mar) i el Dr. Xavier Borrat (metge anestesiòleg i responsable del Servei d’Informàtica Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona). Hi van participar també les periodistes Carmen Fernández, Milagros Pérez Oliva, Susana Quadrado i Elena Freixa, especialitzades en salut, la Dra. Gema Revuelta (directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat, Universitat Pompeu Fabra) i la Dra. Alícia Granados (exgerent de l’Institut Català de la Salut). Entre altres qüestions, es va debatre sobre la formació dels professionals per tal d’incorporar la IA a les tasques assistencials diàries –i si hi ha predomini d’un cert tecno-entusiasme o d’escepticisme–, sobre la necessitat que els hospitals desenvolupin models d’IA propis per evitar la dependència de servidors externs sense control, i en general sobre els beneficis i riscos de la integració de la IA en la gestió a fi de garantir-ne un ús sostenible per al sistema sanitari. Descarregar

Opinión Quiral núm. 45.1: Atenció primària versus hospitalària. Condicions laborals
2024
Des de fa més d’una dècada, els professionals sanitaris denuncien les condicions laborals i reclamen millores per treballar dignament i poder oferir una atenció de qualitat. En el debat que va tenir lloc a la seu de la Fundació Vila Casas el 6 de novembre de 2024, es van posar en relleu les deficiències del sistema i es va analitzar la situació dels professionals a l’atenció primària i hospitalària. Després de la introducció de la Dra. Montserrat Viladomiu i del Dr. Miquel Vilardell, patrons de la Fundació, van intervenir els ponents convidats: la Dra. Mariam de la Poza (directora del CAP Doctor Carles Riba de Barcelona i presidenta de la Societat Espanyola de Medicina General i de Família) i el Dr. Àlex Mayer (metge adjunt de Medicina Interna de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i secretari adjunt de residents i facultatius joves del Sindicat de Metges de Catalunya). Al debat que va comptar amb la participació de les periodistes Milagros Pérez Oliva, Susana Quadrado i Carmen Fernández, i de la Dra. Gema Revuelta (directora del CCS-UPS), entre d’altres professionals del sector, es van tractar temes d’interès com les diferents condicions econòmiques entre metges d’hospitals i d’atenció primària; la compatibilitat entre la pràctica pública i privada; la feminització de la professió; la sobrecàrrega assistencial i com aquesta incideix en la satisfacció laboral; el dèficit d’especialistes en algunes especialitats i la falta d’organització en l’oferta de les places MIR, com també la necessitat de crear incentius en formació i investigació que permetin als metges exercir la seva professió i vocació de manera plena. Descarregar

Opinión Quiral núm. 44.2: La salut mental dels joves
2024
L’augment de la depressió i l’ansietat entre els joves va ser una de les problemàtiques tractades al debat que va tenir lloc el 6 de març passat a la seu de la Fundació Vila Casas. La Dra. Montserrat Viladomiu, patrona de la Fundació, va donar la benvinguda als assistents al col·loqui, que va comptar amb dos ponents: el Dr. Joan Vegué (director del Pla de Salut Mental i d’Addiccions de la Generalitat de Catalunya) i el Dr. Miquel Casas (catedràtic honorari de Psiquiatria de la UAB i director del programa SJD MIND Escoles de l’Hospital de Sant Joan de Déu). Moderat per la Dra. Gema Revuelta (Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat- UPF), el debat va comptar amb la participació de les periodistes especialitzades en salut Carmen Fernández, Susana Quadrado i Milagros Pérez Oliva. Alguns dels assumptes tractats van girar al voltant de l’impacte i les seqüeles de la pandèmia per covid-19, tot i que es va posar de manifest que hi ha altres factors que influeixen en la salut mental dels joves, com el paper de les xarxes socials com a vehicle del bullying. Davant d’unes dades que estremeixen (el suïcidi és la quarta causa de mort en joves de 15 a 29 anys, i 1 de cada 5 nens es veu afectat per trastorns del neurodesenvolupament), es va assenyalar la manca d’atenció i recursos tant al sistema sanitari com educatiu i la importància d’oferir suport i reconeixement als centres d’atenció primària en el tractament de pacients amb problemes de salut mental. En conclusió, la prevenció i el tractament adequats són essencials, considerant que molts trastorns mentals comencen a l’adolescència. I és crucial avaluar si els recursos destinats són suficients per abordar aquesta problemàtica urgentment. Descarregar

Opinión Quiral núm. 44.1: La salut mental dels professionals de la sanitat
2023
L’escassetat de recursos humans i materials que han d’enfrontar diàriament els professionals de la sanitat, mentre intenten respondre a una càrrega laboral cada cop més elevada, ha provocat una greu situació: la prevalença de trastorns de salut mental en aquest col·lectiu està augmentant a un ritme preocupant. La pandèmia va fer empitjorar encara més la situació en què treballaven, que va portar al límit a molts d’ells. El debat que va tenir lloc el passat 15 de novembre a la seu de la Fundació Vila Casas va tractar sobre la salut mental dels professionals de la sanitat. En aquella ocasió, els patrons de la Fundació, Montserrat Viladomiu i Miquel Vilardell, van donar la benvinguda als assistents al col·loqui i a les ponents: Dra. María Dolores Braquehais (cap clínica de la Clínica Galatea), Maria Romeu (vicepresidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona) i Dra. Dolors Liria (directora de Menta Salut Professional). María Dolores Braquehais va posar en relleu el deteriorament progressiu de la salut dels professionals de la salut i el va vincular a una cultura enfocada vers el rendiment. Maria Romeu va incidir en l’escassetat crònica de professionals d’infermeria en el sistema sanitari i va advocar per augmentar les places de formació d’aquest sector. Dolors Liria va remarcar la importància de la feina en equip com un factor protector de la salut mental i va destacar la força de la unió. En conclusió, es fa necessària una acció governamental i institucional urgent per tal de canviar les condicions laborals d’aquest col·lectiu i oferir un suport integral, amb l’objectiu de garantir un sistema de salut sòlid. Descarregar