Fundació Vila Casas
Fundació Vila Casas
Facebook Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare Instagram Google+
SALUT - OPINIó QUIRAL

Opinió Quiral




Consisteix en reunions per a debatre amb especialistes, representants de mitjans de comunicació i institucions del món sociosanitari, sobre el tema anual en què es centra la investigació de l’Informe Quiral.

Cercador:    

Opinión Quiral 37.2: Vacunas. Derechos y deberes del ciudadano responsable
2017
Viure en societat atorga al ciutadà una sèrie de drets individuals, però també li exigeix obligacions i deures pel bé del conjunt de la comunitat. Tots hem de disposar de seguretat sanitària i hem de contribuir a mantenir-la per a protegir la salut individual i col·lectiva. Els brots recents de malalties evitables han provocat un debat sobre la qüestió de l’obligatorietat i voluntarietat de les vacunes. Aquesta Opinió Quiral compta amb les experiències d’experts en vacunes, el doctor Joan Guix Oliver (secretari de Salut Pública de Catalunya) que va recalcar la importància de l’impacte de les vacunes sobre la salut pública. Realitzant un aclariment entre les vacunes que només afecten l’individu i les que afecten també la immunitat comunitària, i del doctor Carlos Rodrigo Gonzalo de Liria (cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron) que va puntualitzar que les vacunes són una activitat bàsica de la salut de la població y de la relació contínua dels pediatres amb aquesta població. Les intervencions entre ells i els diferents actors presents en el debat, professionals de la medicina i periodistes especialitzats en comunicació mèdica, van posar en relleu que els metges haurien de saber explicar a la comunitat que el risc de la malaltia és sempre superior al risc de la vacuna. També es van recalcar els drets que tenen els ciutadans a consentir o no la vacunació i els deures que, alhora, això implica com la solidaritat i contribuir al bé comú.




Opinión Quiral 37.1: Vacunas. La evidencia frente a la no evidencia
2016
El cas del nen mort per diftèria a Olot o els brots de xarampió esdevinguts als Estats Units i Alemanya han posat de relleu l’existència d’un debat sobre la conveniència o no de les vacunes entre diferents sectors de la societat. A pesar que entre la comunitat científica el consens sobre la seva utilitat queda fora de qualsevol dubte, existeixen diversos aspectes sobre els quals cal fer matisos. D’aquesta forma la discussió es centra sobre la seva eficàcia i seguretat o sobre la correcta adequació dels calendaris de vacunació. Aquesta Opinió Quiral compta amb les experiències d’experts en vacunes, el doctor Fernando A. Moraga-Llop (vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia), que va aportar dades sobre l’aplicació de les vacunes i l’eradicació d’algunes d’elles, i de la doctora Magda Campins (cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron), que va reflexionar sobre la repercussió que poden tenir les informacions no contrastades o poc rigoroses de professionals sanitaris. Les intervencions entre ells i els diferents actors presents en el debat, professionals de la medicina i periodistes especialitzats en comunicació mèdica, van posar de relleu la necessitat de la vacunació de la població en general. Es va debatre també el ressorgiment de grups antivacunes d’ideologies i interessos diversos, com a factor de risc en la reactivació d’infeccions que ja es donaven per eradicades.




Opinión Quiral 36.2. Ébola. Enfermedades emergentes
2016
Tant l’OMS com els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels EUA han identificat més de 100 malalties infeccioses que afecten l’ésser humà. Tenint en compte que en les dues últimes dècades s’han descobert més de 30 nous microorganismes, alguns dels quals mortals, i algunes malalties han ressorgit després de llargs períodes d’inactivitat que van fer que deixessin de ser considerades problemes de salut pública, presentant un creixement de la seva extensió geogràfica, la seva activitat epidèmica i/o la seva gravetat. Aquesta Opinió Quiral compta amb les experiències, en els seus respectius camps, de dos experts en epidemiologia, el doctor Andreu Segura (director de l’Àrea de Salut Pública de l’Institut d’Estudis de la Salut, IES) i de Jaume Ollé (president de la fundació ACTMON). Les seves intervencions van ser una reflexió sobre el que s’entén per malalties emergents, i l’alarmisme que poden generar els mitjans de comunicació entre la població, concloent que finalment és prioritari aconseguir el control de qualsevol epidèmia en el lloc on s’han originat. Les seves experiències i opinions, de gran valor mèdic i humanístic, van ser debatudes amb el gruo de periodistes científics i públic de l’àmbit mèdic sanitari presents a la ponència.




Opinión Quiral 36.1. Ébola. Aprendizaje a partir del brote de Ébola
2015
La crisi de l’Ebola a l’Àfrica occidental va assolir una magnitud sense precedents, no només pel nombre de casos i morts, sinó per la durada del brot i les conseqüències socioeconòmiques d’aquest. Tot i que hi va haver molt pocs casos a Occident, van ser suficients perquè la comunitat internacional es decidís finalment a mobilitzar recursos per a fer front a l’epidèmia. El debat que es va generar al voltant d’aquest tema va ser un exercici d’autocrítica i anàlisi sobre el que es va aconseguir i el que va fallar a Catalunya i a Espanya en la resposta davant l’Ebola. Aquesta Opinió Quiral compta amb les experiències en els seus camps respectius de dos experts en epidemiologia, la doctora Mireia Jané (subdirectora de Vigilància Epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya) i el doctor Antoni Trilla (director de la Unitat d’Avaluació, Suport i Prevenció de l’Hospital Clínic). Detallen com es va gestionar el treball de coordinació de la Xarxa Assistencial i l’Hospital Clínic, i es va establir un circuit de vigilància epidemiològica a Catalunya i activar el protocol, davant de qualsevol pacient sospitós, de com aïllar-lo i a qui contactar. Les seves experiències van ser debatudes amb el grup de periodistes científics i públic de l’àmbit mèdic sanitari presents a la ponència.




Opinión Quiral 35.2: Medicina regenerativa: estado actual
2015
La medicina regenerativa ens obre un mosaic de possibilitats sanitàries i d’investigació sense precedents. No obstant, de moment els investigadors s’esforcen a remarcar que la medicina regenerativa no és una tecnologia que ens pugui curar avui, malgrat que els avenços aconseguits fins ara ens apropen cada cop més cap a la meta d’una medicina regenerativa real. En un futur, esperem que no gaire llunyà, la també coneguda com a enginyeria de teixits serà clau en la concepció de la nostra salut. Aquesta Opinió Quiral exposa a través de dos experts investigadors de la medicina regenerativa, la doctora Pura Muñoz-Cánoves (directora del Grup de Biologia Cel·lular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra) i el doctor Ramon Gomis (director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, IDIBAPS), els resultats de les seves investigacions en envelliment, distròfia i càncer muscular per un costat, i de la teràpia aplicada a la diabetis i altres malalties metabòliques per l’altre. Les seves experiències en els camps respectius van ser debatudes amb el grup de periodistes científics i públic de l’àmbit medicosanitari presents a la ponència.




Opinión Quiral 35.1. Medicina regenerativa: ¿presente o futuro?
2014
La medicina regenerativa, aquella que vol recuperar funcions perdudes d’òrgans i teixits, ofereix avui dia un ventall ampli de línies d’investigació de cara a futures teràpies. I no desperta només interès en l’àmbit de la investigació científica, sinó que també els mitjans de comunicació en parlen i alimenten les esperances dipositades en aquest tipus de teràpies. En els darrers 20 anys, la medicina regenerativa ha avançat a una velocitat sorprenent, però encara queda molt de camí per recórrer. Aquesta Opinió Quiral mostra què tenim en el present i què veurem en el futur en aquest àmbit. Per a tractar aquest tema es va comptar amb la presència de dos experts, la doctora Anna Veiga (directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona) i el doctor Joan Garcia López (director de XCelia del Banc de Sang i Teixits) que van exposar les seves experiències en aquest camp als periodistes i públic de l’àmbit mèdico-sanitari allà presents.





Pàgina:     >>  >| 
Últimes notícies
Maig 2017


BARCELONA

ESPAI VOLART I VOLART 2
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA

MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL

MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ

MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització



© 2015 Fundació Vila Casas   *   Avís legal   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia