Barcelona, 1976
Tina Rusiñol opta per pintar a “plein air”, sense cavallet ni obstacles, en un desig de plasmar la bellesa de l’entorn més immediat i de reflectir l’univers més íntim. L’artista empra una metodologia associada als impressionistes sota un traç d’estètica contemporània en la qual les textures voluptuoses, la llum i el pas del temps generen sensacions calidoscòpiques que vibren per elles mateixes.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en la tècnica del dibuix.
Uneix-te al nostre 
