Barcelona, 1956
Sergi Marcos crea un escenari, una atmosfera etèria i onírica, on els protagonistes poden ser objectes geomètrics, arquitectures o elements naturals. El silenci, els colors i les textures són els trets més essencials d’unes escenes d’un alt contingut poètic, no exempt de reminiscències surrealistes i metafísiques. Tot i que a simple vista, l’artista embolcalla les seves composicions d’una façana ingènua, en el rerefons hi ha una pràctica metòdica i reiterativa; múltiples estrats que se sedimenten i oculten tot allò superflu i nimi; en definitiva, d’un procés reflexiu i laboriós sorgeix una imatge equilibrada, austera i vital.
Uneix-te al nostre 
