Albacete, 1962
De suports tan diversos com el llenç, el paper o el metacrilat, emanen les empremtes dels mestres de l’antiguitat i de temps pretèrits; reminiscències surrealistes i metafísiques, que recorren i s’endinsen en la memòria profunda i la reivindicació d’oficis ancestrals. Com miradors de terres llunyanes i d’èpoques remotes, la humanitat contempla amb desig i melancolia imatges que semblen extretes dels somnis més exòtics, de les experiències de l’ànima més romàntiques, llocs recordats amb passió dins d’un món equidistant, on el paradís narra els seus propis misteris.
Uneix-te al nostre 
