Julio Vaquero

Barcelona, 1958

Pintor d’interiors mig abandonats, contenidors d’objectes en desús com ara els vells televisors dels anys seixanta i setanta, grans lletres de fusta, piles de diaris vells, tot tipus de caixes, draps, trossos de tela arrugats, somiers escanyolits, cables elèctrics..., històries recuperades i recombinades estratègicament que reciten una oda al món caduc. Sota una minuciosa tècnica compositiva, conviuen realitat i abstracció de contrastos cromàtics i esclats lumínics de foscor dramàtica. Formes simbòliques que ens evoquen l’arqueologia cultural, on les coses, un cop perduda la seva utilitat, tenen un valor substancial, gairebé metafísic.

Exposicions de l'artista

Publicacions de l'artista