Joan Vilatobà

Sabadell, 1878 - 1954

Nascut en una família benestant de Sabadell, Joan Vilatobà ha passat a la història com un dels majors precursors del pictorialisme fotogràfic a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol. De mentalitat progressista i tarannà creatiu, Vilatobà començà a freqüentar els cercles artístics i republicans sabadellencs des de ben jove, moment en el qual també començà a dedicar-se a la pintura. El 1898, però, moment en què li tocava fer el servei militar, decidí fugir del país. Marxà a Tolosa i a París, on conegué el corrent impressionista i el pictorialisme fotogràfic, estil que utilitza les tècniques del bromoli, goma bicromatada i carbó transportat. Un cop retornà a Sabadell l’any 1901, establí un estudi on feia des de retrats fins a fotografia documental i donà a conèixer el pictorialisme victorià, nom amb què es coneix l’estil, tot reivindicant la vàlua de la fotografia dins el món de les disciplines artístiques i atorgant-li la mateixa importància que la pintura amb la incorporació dels temes propis de l’academicisme pictòric a la fotografia. Així, a banda dels retrats i el documental, també trobem la fotografia al plein air, que són paisatges que desprenen l’aura i la placidesa bucòlica pròpies de pintors com Millet, Pisarro o Modest Urgell, i la fotografia d’estudi formades, la majoria, per composicions al•legòriques que recreen escenes o representacions d’estats anímics. Sempre acostant-se al modernisme de tendència simbòlica, més proper a l’arrel bíblica i mitològica. Gràcies a aquesta tècnica i a diversos concursos, l’obra de Vilatobà va gaudir en el seu moment d’un gran reconeixement que el portà a exposar tant al Cercle de Belles Arts de Madrid com a les Galeries Laietanes de Barcelona. Part de la seva producció es pot trobar en museus com el Museu d’Art de Sabadell i el MNAC. També fou professor de belles arts a l’Escola Industrial de Sabadell.