Barcelona, 1958
Pertany a una generació d’artistes catalans (juntament amb Pep Agut o Mabel Palacin) que els anys noranta recuperaren les estètiques conceptuals, reflexions sobre el procés creador i la condició política de l’art. La seva obra integra la quotidianitat dins la gestació artística, el transcurs del temps i les seves petjades, així com la relació de l’home amb el seu món contemporani. Ell es qüestiona les fronteres entre espai físic-imaginat-representat; esllanguida línia que separa realitat-ficció, presència-absència, materialitat-volatilitat…
Uneix-te al nostre 
