O Saviñao, Lugo, 1957
Format de manera autodidacta, les obres de Jesús Mourelo actuen com a catarsi de les seves experiències personals on, com un llibre obert o un quadern de viatge, persones i paisatges van canviant juntament amb la seva percepció del món i on el factor comú que els unifica és la forma a través de geometries, línies, colors i textures que com a palimpsests recullen les capes de la seva experiència, transportant-nos l’essència, el rastre i el residu d’una memòria concreta.