La seva relació amb l’entorn social i natural el porten a experimentar amb la sensació de totalitat. La seva tècnica se centra en dues vessants: per una banda, la dimensió captada mitjançant la fragmentació de l’espai en 360º que difumina l’atenció en un punt focal i, per una altra, les connotacions extretes de l’ús del negatiu com a resultat final en l’obra. La conjuminació d’ambdues permet a l’espectador multiplicitat de lectures en el temps i l’espai, donant opció a la imaginació sobre una realitat ja viscuda que en aparença no ens deixa passar dels paràmetres establerts.