Va ser la primera dona reportera de la premsa espanyola en un moment en què la societat espanyola, immersa en el franquisme, era eminentment masclista. Aquest fet no va suposar, però, cap impediment per a la determinació de la jove Biarnés, que es va iniciar en la fotografia de la mà del seu pare, el fotògraf esportiu Joan Biarnés, i va completar la seva formació estudiant a l’Escola de Periodisme. El 1963, després d’una col·laboració casual amb la revista Pueblo, el seu director, Emilio Romero, li va oferir un contracte per a treballar a la seva redacció, Biarnés va acceptar i va marxar a Madrid. Aquest va ser l’inici d’una sensacional carrera professional. Biarnés va aportar una mirada nova a la premsa del moment i la seva determinació i obstinació a encertar la imatge exacta i sense floritures, va fer que sovint rebés els encàrrecs de les exclusives més difícils d’aconseguir. Més endavant va treballar per a l’ABC i posteriorment, el 1974, va fundar Sincro Press, la seva pròpia agència de notícies. Va ser quan el negoci econòmic de l’època dels paparazzis i la premsa sensacionalista va superar l’ètica periodística, que la Joana va deixar de sentir-se còmoda en el seu ofici i se’n va retirar. Va ser una decisió d’una gran sensatesa, de compromís, fidel i inapel·lable amb l’ofici que havia après del seu pare. Joana Biarnés ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2014) i amb la Medalla de la Ciutat de Terrassa (2017).