Barcelona, 1945
L’escultura de Dominica Sánchez beu del constructivisme i reforça l’actitud d’una abstracció de caire auster, pròpia de la tradició escultòrica d’Oteiza o González.
A través dels dibuixos relata l’equilibri entre forma, volum, color i textura, que més endavant transporta a les tres dimensions.