Tremp, Lleida, 1965
Els inicis de la dècada dels noranta foren decisius en la trajectòria artística de l’artista, que se submergeix en un treball d’expressió pròpia i conjuga la creació plàstica i la vessant pedagògica com a professor d’art. Àlvar Calvet insisteix en la relació amb la quotidianitat, i convida a participar l’espectador per tal d’obtenir una resposta. La seva obra avança cap a l’abstracció dins d’unes composicions de línies horitzontals i verticals on mixtura pigments i teles estampades que pauta per mitjà d’estructures geomètriques i en paral·lel explora la sociologia. Dos eixos que conflueixen dins d’una representació del col·lectiu actiu i que en ocasions simbolitza una rèplica abstracte d’una imatge real o d’un retrat.
Uneix-te al nostre 
