Entre els anys 1980 i 1985 va estudiar les diferents tècniques de la disciplina escultòrica, però no és fins l’any 1989 que comença a exposar el seu treball de forma individual. Escultures que estableixen una relació amb l’espai molt particular i subjectiva i on la senzillesa volumètrica emergeix imperiosament. Mimesi entre forma i paisatge per mitjà d’uns contorns que s’obren i es projecten amb força cap a l’exterior. L’artista atorga rellevància a la base, al sòl des d’on floreix l’escultura, com un ésser viu, entre orgànic i mineral.
Uneix-te al nostre 
