Traça una línia invisible entre la poesia visual i la projecció conceptual, proposant a l’espectador una relació inèdita, sorprenent i metafòrica amb el món. Hibridesa disciplinària, on el discurs d’Alcaraz sorgit de la tradició clàssica plàstica medita sobre el volum, el llenguatge i el temps a través de l’ús de certs materials com ara l’aigua, el vidre, el mirall, el pigment, el llibre o la pedra. Artista transgressor on el joc de mirades confrontades, les tensions matèriques i les perforacions ens permeten entreveure espais ocults i màgics que transcendeixen l’exclusivitat òptica.
2017
Uneix-te al nostre 
