Valentín Vallhonrat

Madrid, 1956

Fa ús de la fotografia com a llenguatge d’allò que va més enllà del camp visual, és a dir d’allò que s’amaga darrere l’aparença de les imatges i de les idees encobertes pels convencionalismes socials i culturals. Refuta el paper tradicional atorgat a la fotografia com a reproductora de tota realitat. Des de finals dels vuitanta ha treballat al voltant de la dicotomia ficció-realitat, jocs amb estètiques barroques que rasen el que és kitsch. L’any 1985 se li concedeix el Cecil Beaton Award de Londres.

« Enrere