Anna Miquel

Barcelona, 1949

Realitat múltiple, on el quadre no acaba en si mateix per ser constatació de la vida. Ella mira el carrer, observa la ciutat i n’extreu un discurs propi dels seus elements més simbòlics. No podem parlar, doncs, de paisatgisme pictòric en el sentit estricte, sinó d’exploració de valors, que genera una empatia suggeridora en l’espectador. Investiga la tècnica mixta del ciment amb pigments sobre tela i paper; i com a innovació, hi introdueix l’ús de l’acetat on hi ha una relació íntima amb els processos creatius del cine d’animació, disciplina duta a terme des de fa algunes dècades.

« Enrere