Alfred X Balasch

Toledo, 1952

Pintor d’abstractes emanacions oníriques, magmes opacs de cromatisme intens -grocs, verds i terrossos- que es sotmeten a una simple divisió geomètrica carregada d’ambigüitat i tensió. Procés geològic, sedimentacions, desintegració matèrica, acumulació de capes o estrats sobre les seves teles. En definitiva, memòria d’un procés obert, inacabat, receptacle de multiplicitat de interpretacions i que es prolonguen en la infinitud del temps.

« Enrere