La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Per aquesta raó, el discurs visual dels espais de la Fundació Vila Casas —Can Framis, Palau Solterra i Can Mario— no segueix un criteri cronològic o estilístic, sinó un itinerari obert de relacions on conviuen les diferents propostes. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.
Lluís Blanc
Barcelona, 1945
Escultures que van des de la figuració a l’abstracció; de la síntesi absoluta, sorgida en la discreció de la línia, a les formes de corpòria densitat; l’obra de Lluís Blanc respon a la introspecció i l’evolució d’un artista interessat a donar veu a la matèria i preocupat per la combinació de certs materials que s’expressen amb vida pròpia. Versatilitat de llenguatges, textures matèriques poroses, superfícies llises i encaixos o acoblaments petris, com a fragments modelats de la natura, de la realitat, que ell converteix en petits bocinets de l’ànima universal que fluctuen dins del seu discurs. Estampes esquinçades de la casualitat momentània, instants dotats d’un moviment inacabat, infinit... non finito miquelangelesc que impregna algunes de les seves obres.
De la figuració a l’abstracció i la síntesi en les formes, l’obra de Lluís Blanc (Barcelona, 1945) respon a la introspecció i l’evolució d’un artista interessat en donar veu a la matèria, preocupat per l’elecció d’uns materials que s’expressaran amb vida pròpia. Poc afeccionat a exhibir la seva obra, aquesta retrospectiva de l’artista català permet endinsar-nos en tres dècades de la seva producció.
Espai VolArt: del 22 de febrer al 21 d’abril de 2007.
Convidats: Josep Pi Caparrós (col·leccionista), Cristian Cirici (col·leccionista), Meya Durall (col·leccionista), M. Teresa Blanch (degana de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona), José Corredor-Matheos (crític d’art), Nelly Schnaith (filòsofa i crítica d’art), Pepa Ventura (directora de la Fundació Municipal Joan Abelló, Mollet del Vallès), Cristina Hartmann (directora de la Galeria Hartmann, Barcelona), Maria Villalba (directora de la Galeria Maria Villalba, Barcelona), Glòria Bosch (directora dels Espais d’Art de la Fundació Vila Casas), Antonio Sagnier (patró de la Fundació Vila Casas) i Antonio Vila Casas (president de la Fundació Vila Casas).
Inspirada en els paisatges urbans, la fotografia d’Emilio Muñoz Blanco busca aquells indrets silenciosos i solitaris que captats per la càmera es transformen, tot i que inerts, en camps visuals plens de dramatisme, escenaris que revelen a l’espectador aquella faceta invisible de la nostra història més propera.
