Il vecchio mondo sta morendo. Quello nuovo tarda a comparire. E in questo chiaroscuro nascono i mostri.
[El vell món està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres.]
Antonio Gramsci
El vell món –la fotografia com a promesa de veritat i memòria– s’està morint i el nou món –les imatges generades per la intel·ligència artificial– brega per sorgir.
Del document a l’especulació, de les imatges naturals a les imatges postisses, Joan Fontcuberta ens ha habituat a un treball que rastreja els clarobscurs, tot assenyalant-ne les monstruositats emergents: monstruositats del llenguatge, monstruositats de la tecnologia, monstruositats de la política.
Aquesta exposició s’aventura per una sèrie de conflictes i violències del nostre temps sempre intentant salvar, però, allò que encara ens fa humans. Presenta mitja dotzena de projectes recents, alhora poètics i disruptius, que abracen des de “Trauma” fins a “Prosopagnosia” (realitzat amb Pilar Rosado). Un alfa i un omega: de les runes de la fotografia –les imatges dels àlbums familiars que es malmeten i esdevenen amnèsiques, mentre trasllueixen la seva bellesa més terrible–, fins a les prediccions de futurs possibles, que no sabem si són malsons o garanties de progrés.
Entre la mirada crítica i el concepte, entre la poètica i l’humor, Fontcuberta intenta que les imatges deixin de ser un territori inhòspit i, en definitiva, es proposa de domar els monstres.
Uneix-te al nostre 
