DIVERSOS ARTISTES - Itineràncies: Frank Horvat, Jordi Belver i Daniel Giralt-Miracle, Baldo Pié i diversos artistes

D’ençà dels seus inicis, la Fundació Vila Casas ha centrat la seva atenció en la promoció i divulgació del treball dels artistes contemporanis catalans que, independentment de la disciplina en la qual s’expressen o la tendència artística a la qual pertanyen, dibuixen un heterodox teixit calidoscòpic de les arts plàstiques d’avui.

En aquest context d’anàlisi i estudi de la producció plàstica del nostre passat més immediat i del nostre present, la Fundació va iniciar un programa d’itineràncies, Itiner’ART, amb l’objectiu de promoure exposicions d’autors contemporanis catalans i forans que mantenen una estreta relació amb el territori: mostres monogràfiques i col·lectives d’artistes que formen part del fons de la col·lecció i que gaudeixen d’una dilatada trajectòria, tant en l’àmbit nacional com internacional. En aquesta ocasió, us presentem un petita mostra de quatre d’aquestes exposicions itinerants:

1. Frank Horvat. Homenatge a Catalunya
   «Homenatge a Catalunya» fou l’encàrrec que Antoni Vila Casas feu al prestigiós fotògraf internacional Frank Horvat (Abbazia, 1928). El projecte havia de copsar la Catalunya de la primera dècada de 2000; la Barcelona plural i oberta al món, la Girona mil·lenària, les terres de l’Ebre, les muntanyes dels Pirineus o el Cadaqués de Dalí dibuixen entre paisatges, monuments, personatges del món de la cultura i ciutadans anònims, un heterodox calidoscopi vivencial de la cultura catalana. Els records i les associacions d’idees emmagatzemats durant anys en el calaix de la memòria, suren de sobte a la superfície en forma de sensibilitat i experiència artística per copsar l’instant del gest precís. Dividida en quatre seccions: «Tradicions, costums i hàbits», «Gestos, mirades i somriures», «Rastres, textures i paraules» i «Absències, silencis i aromes», la mostra incideix en tots aquells elements que pertanyen a la nostra quotidianitat i que l’artista, a través de la seva mirada, precisa i subtil, transforma en relat.

2. Diversos artistes. Un altre món
   A partir d’un encàrrec a diversos creadors del panorama contemporani català d’expressar la seva particular concepció del món, sorgeix la proposta expositiva «Un altre món»; una mostra que compta amb 46 escultures esfèriques de petit format que, en el seu conjunt, ofereixen una visió àmplia i particular dels diferents llenguatges artístics que cohabiten en l’actualitat.
   El resultat és un gran pentagrama de colors on les obres, concebudes des de diferents concepcions plàstiques i mirades estètiques, defineixen una melodia d’acords i silencis. La mirada onírica d’algunes propostes conviu, així, amb obres que posen l’accent en la crítica, sovint irònica i a voltes sarcàstica, d’un món les bases del qual semblen del tot inestables. Inestabilitat que intenta sostenir la bastida —una estructura en fusta on reposen les obres— que, de manera metafòrica, referencia tots els mons en construcció, l’eix vertebrador de la mostra.

3. Jordi Belver i Daniel Giralt-Miracle. Mirada i gest. 50 artistes. 1977-2007
   «Mirada i gest. 50 artistes. 1977–2007» és un projecte a quatre mans entre el fotògraf Jordi Belver (Barcelona, 1950) i el crític d’art Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944). L’un des de la fotografia i l’altre des de la paraula, recuperen en aquest projecte conjunt la complicitat de dues mirades que troben en el món de la creació un espai d’inspiració. En silenci, des del respecte i l’admiració, talment com si es tractés de dos exploradors que necessiten trepitjar el territori que els conduirà a la certesa, ambdós autors s’endinsen en aquesta comesa amb el desig de copsar allò que resta ocult rere la màscara del rostre. El mateix Giralt-Miracle ens aclareix al respecte: «Com a fotògraf, Jordi Belver té dues obsessions, una és l’arquitectura, l’altra, els artistes, de la primera l’atrau l’articulació dels espais, la seva llum, les seves ombres. Dels segons, el que li interessa és el personatge, el seu pensament, el seu entorn, anar més enllà del retrat per retenir allò que, més que veure, ha viscut».

4. Baldo Pié. Des del balcó del meu silenci
   Baldo Pié (Barcelona, 1929–1999) forma part d’una generació d’artistes encapçalada per autors tan reconeguts com Carlos Mensa, Joaquim Llucià o Amèlia Riera. Malgrat la formació autodidacta, la seva trajectòria travessà diferents períodes que li permetrien submergir-se en la investigació de nous processos creatius. Des de la fase inicial de relleus matèrics amb tècniques de retaule fins a una abstracció lírica, l’impuls gestual de la qual copsa el sentit de l’estructura i de la forma donant pas a l’exaltació del color.
   Després d’experimentar amb la tècnica de la policromia, Pié s’endinsà en el món de l’abstracció que, en paraules del crític i historiador de l’art Giralt-Miracle, «fou el moment on més ben orientada es trobava la seva obra. És en els quadres de gran format que, a partir d’una estructura geomètrica gairebé chillidiana, s’alterna el treball de la matèria, sucós i gestual, amb un geometrisme racionalista ben estructurat, que és el just contrapunt per a la seva afecció a tot el que sigui magmàtic».