L’exposició dedicada a Moisès Villèlia (Barcelona, 1928-1994) aplega una trentena d’obres, entre escultures i maquetes, elaborades entre la dècada dels 80 i l’any 1992. Plantejada com un assaig, on l’anàlisi del llenguatge escultòric de l’artista ―tant per quan emprava canyes de bambú com tubs de fibrociment o de metall― evidencia una subtilesa poètica capaç de perforar la matèria i dibuixar formes orgàniques en l’espai, la mostra permet submergir-nos en el món d’un artista que ha esdevingut figura cabdal de l’escultura espanyola del segle XX.