La col·lecció

Rómulo Royo
Saragossa, 1976

Si bé el seu llenguatge es fonamenta en la tradició clàssica, que resol a través de la multiplicitat de tècniques artístiques com ara la videoinstal·lació, l’escultura o la pintura, el seu discurs se centra en una introspecció a la nostra pròpia existència. D’aquesta manera ens introduïm en un treball sòlid, capaç d’apropar-se a qualsevol iconografia històrica sense ocasionar-hi cap estridència. D’estil informalista, les seves últimes produccions ens remeten al més profund del subconscient com a resultat d’un minuciós estudi antropològic; rostres singulars d’una societat originària i acte de reflexió sobre la pròpia naturalesa humana.

Gino Rubert
Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1969

Artista polifacètic que treballa en disciplines artístiques com ara la pintura, el dibuix, el vídeo i la instal•lació. Fa ús del collage, col•locant caps fotografiats a cossos pintats, i creant un teatre de personatges dislocats, entre infantils i grotescos. Obres entelades per la bellesa formal de registre ambigu i misteri, on cohabita un llenguatge de signes, iconografia que es nodreix d’elements provinents dels surrealisme o del realisme màgic. Per mitjà de les seves representacions no crea històries oníriques sinó que pretén mostrar-nos imatges naturals de la quotidianitat fent al•lusió al sexe, històries familiars, relacions de parella…

Manel Rubiales
Barcelona, 1952

Autodidacte que col·laborà en revistes com Star, El Viejo Topo, La Calle. Tanmateix també ha publicat diverses monografies: “La mano asesina”, “Estómago eléctrico” o “Propaganda moderna”. L’any 1982 participà amb un collage amb el nom de “Catalunya vista des de l’exterior”, en una exposició organitzada pel Banc Exterior d’Espanya. Exponent del còmic underground dels anys setanta, la seva activitat evoluciona cap a una síntesi neoconstructivista del disseny i la pintura.

Francesc Ruestes
Barcelona, 1959

De l’encreuament de grans mestres com són Dalí, Ponç i Brossa difumina els límits matèrics per tal d’erigir un viatge introspectiu en recerca d’un diàleg espiritual. Les seves escultures forjades en ferro i d’acabats brunyits fan del seu art vertaders objectes preciosistes. Seduït per Gargallo i Julio González, atorga a la rigidesa de certs materials qualitats supranaturals sota una aparença carnosa, dòcil i elàstica. Univers creatiu d’arrelada abstracció on les seves formes gestuals d’expressió enigmàtica són el resultat d’una llarg procés d’experimentació textural i matèrica.

Aureli Ruíz
Reus, Tarragona, 1959

Artista, membre del Consell Assessor d’Arts Plàstiques de l’Ajuntament de Reus, comissari d’exposicions i promotor d’iniciatives artístiques. La seva obra, és una de les més representatives de la dècada dels anys vuitanta. Instal•lacions, dibuixos, videoprojecció i escultures coexisteixen harmònicament dins d’un microclima auster i eteri. Peces elaborades amb materials innovadors com les daurades mantes tèrmiques que aïllen del fred i de la calor, que embolcallant l’escenari atorguen a l’entorn un caràcter intimista però alhora d’estranya volatilitat. Reflexiona sobre la figura de l’home dins d’un món de lleugeresa afectiva i diferents qüestions com ara la indiferència, els límits, l’amor-odi, les conseqüències del capitalisme tecnològic i la desigualtat social.

Tina Rusiñol
Barcelona, 1976

Tina Rusiñol opta per pintar a “plein air”, sense cavallet ni obstacles, en un desig de plasmar la bellesa de l’entorn més immediat i de reflectir l’univers més íntim. L’artista empra una metodologia associada als impressionistes sota un traç d’estètica contemporània en la qual les textures voluptuoses, la llum i el pas del temps generen sensacions calidoscòpiques que vibren per elles mateixes. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en la tècnica del dibuix.

Sabala
Barcelona, 1956

Pintora i il·lustradora de premsa i llibres per a un públic adult i infantail que ha fet de les seves creacions inconfusibles el seu propi hàbitat d’empremta caricaturesca i informal. Dones fornides, empolvorades de maquillatge, que propugnen el dret de fer-se veure i ser paradigma de sensualitat i erotisme. Realitat quotidiana teatralitzada per uns personatges a mig camí entre la delicadesa i allò grotesc que, engalanats d’un cromatisme festiu, són burlesca i dolça sàtira d’una societat que s’emmiralla en les aparences i l’opulència.

Jordi Sàbat
Palafrugell, Girona, 1960

Dissenyador, il·lustrador i artista. Ironia, sensibilitat, intel·ligència, jocs literaris i conceptuals dins d’una dimensió gràfica, són els trets que caracteritzen les seves composicions. Partint del decorativisme i del figurativisme, ens mostra la seva capacitat de superació d’ambdós conceptes, per mitjà de les metàfores. Reuneix la potència del llenguatge visual amb la riquesa del llenguatge literari, sota un gest brossià on la multiplicitat de lectures i de valors polisèmics expressen les inquietuds de l’ésser humà.

Otho Lloyd
Londres, Anglaterra, 1885 - Barcelona, 1979

Fotògraf que desenvolupa la seva obra en l’efervescència de les avantguardes dins la bohèmia de París i Barcelona, rere un clar referencial dadaista. Recolzat per pintors, com la seva esposa Olga Sacharoff, introductora del cubisme a Catalunya, i de marxants com Josep Dalmau, crea un obra de caràcter intimista per mitjà d’unes imatges que retraten la vida dins la ciutat. Exposa a París, Nova York i part de la seva obra es troba en el fons fotogràfic del MNAC.