És un dels màxims representants de la renovació pictòrica a Catalunya, amb un llenguatge propi que pren una gran força identitària a partir de la dècada dels 90. La seva obra expressa un fort component mediterrani, ja sigui a través dels colors o les formes imperfectes i senzilles, però d’una immensa sensualitat. Fou un dels creadors del Grup Sílex. El 1957 es va traslladar a París per estudiar gravat i litografia a l'Escola de Belles Arts. Allà adoptà una figuració geomètrica on es destaquen els elements solitaris sobre fons i camps llisos. A final dels 80 Pijuan reprèn l’informalisme amb una paleta dominada pel blanc i el negre. I més tard a les seves obres s’afegiran composicions geomètriques, gairebé matemàtiques, com les quadrícules que evoquen un cert misticisme.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i graduat en escultura per l’Escola Massana, Hernández Clemente ha estat també aprenent del mestre de la talla en pedra Mariano Andrés Vilella i és, des de l’any 2009, resident al Taller BDN. Ballant entre l’autonomia de l’escultura com a objecte i la instal•lació, el seu procediment passa principalment en la nova interpretació dels materials clàssics i la conjuminació d’aquests amb d’altres no tan presents en l’escultura tradicional, creant un tàndem simbòlic en què s’estableixen evidents relacions de buit i ple, però sobretot de la fragilitat amb la qual es mouen els cossos en l’espai i com així estableixen diàlegs silenciosos carregats d’una forta poètica capaç de traspassar els sentits terrenals per instal•lar-se en nosaltres com noves històries i vivències personals.
Artista multidisciplinari que realitza escultura, fotografia i instal·lacions sota un plantejament teòric que reflexiona al voltant de la identitat en un món globalitzat. Els seus treballs giren entorn de la desigualtat, la violència o la cultura del consum, de manera que provoca i sacseja la consciència de l’espectador. En la seva obra utilitza objectes de la vida quotidiana així com d’altres provinents de la cultura urbana, com sabatilles, i hi apareixen referències tant de la seva infància veneçolana com de la cultura pop més global.
L’obra d’aquest polifacètic artista gira entorn del tractament d’imatges a través de la tècnica del fotomuntatge, que beu directament de John Heartfield. El treball d’Hernando González, anomenat per alguns com l’últim dadaista, s’engendra a partir d’allò personal imaginari, on el temps, el color, l’ecologia, la tecnologia o els éssers antropomorfs són els protagonistes principals. Creacions que, extretes del corrent dadaista, del pop art i del món del còmic, ens conviden a reflexionar entorn del consum d’imatges de la nostra societat.
S’inicia dins del camp de l’art fent ús del llapis, que li permet realitzar dibuixos de traç ràpid i pròxim al realisme figuratiu. En els anys vuitanta s’endinsa en la foscor i la tenebra, hàbitat de totèmics ocells que no deixen indiferent a tot aquell que els contempla. Fa ús de pigments ennegrits, colors terrossos i de matèries que l’evoquen en l’abstracció amb l’ús del vernís, el ferro i el carbolundum. Les seves pintures són com la pròpia vida, on el bé i el mal, la vida i la mort, la feminitat i la masculinitat cerquen l’equilibri i l’harmonia absoluta dins del caos universal.
Des d’una trajectòria marcada per la influència del simbolisme abstracte deriva cap a un corrent més figuratiu. Els referents a la pintura clàssica del Renaixement, la constant recerca de l’equilibri compositiu i l’elevat contingut simbòlic de les seves teles esdevenen el fil conductor del seu procés creatiu. A través de l’ésser humà, l’artista cerca la perfecció i l’harmonia del seu món interior. Present i passat es fonen en una dimensió temporal, on el color i la geometria s’evidencia en uns rostres portadors d’una història, d’uns desitjos i d’unes emocions, doncs, home i natura esdevenen una amalgama indivisible.
Pintor de figures humanes, dones, paisatges o natures mortes, que per mitjà d’un cromatisme riquíssim i ple de personalitat ens projecta cap a un món interior oníric, suggeridor d’intimitats transcorregudes en habitacles o patis i on planeja un instant copsat d’encanteri. Ha estat guardonat amb diferents premis, distincions i com a millor crític entre els més prestigiosos comentaristes d’art.
Uneix-te al nostre 
