El seu estil figuratiu, que dilueix per mitjà d’una pinzellada melancòlica i de solitud, resta emmarcat dins del corrent realista. Carlos Díaz Pérez retrata amb gran destresa llocs i racons de les ciutats que copsats per una atmosfera mística ens evoquen un noble i efusiu record.
Guanyador del Premi de Pintura de la FVC de l'any 2016. L’artista reinterpreta la història de la pintura, camina sobre l’abisme del que ja està pintat per alliberar-ne elements i construir un homenatge als seus autors. La recuperació dels clàssics, el virtuosisme o la preocupació per la qualitat de la informació pictòrica present en les seves obres són alguns dels temes cabdals en la pintura de Díaz Alamà, un dels artistes joves amb més projecció del nostre país.
Iniciat en el món de la fotografia, l’any 1979, les obres en blanc i negre de Juan Manuel Díaz Burgos ens evoquen una visió particular del continent sud-americà. Viatger incansable, els seus llocs predilectes i més reproduïts han estat Cuba i Santo Domingo. En mostra la quotidianitat i el dia a dia de la gent en voler copsar la voluptuositat i la passió que desprenen els habitants d’aquests indrets. Instruït en la Universitat Popular, des de l’any 2001, ha estat un dels propulsors del Centre Històric Fotogràfic de la Regió.
Pintor, dibuixant, gravador i autodidacte de formació. Fa ús de tècniques mixtes amb acrílics elaborant una plàstica que trenca radicalment amb la tradició paisatgística del seu Olot natal. Reflecteix un món il•lusori fabricat a base d’objectes heteròclits ubicats en interiors arbitraris. Baralles de cartes, guants, pomes, rellotges, sabates, espills... disposats sobre un fons ordenat per geometries simètriques o en suspensió, així, doncs, la forma real dels objectes contraresta amb l’atzarosa disposició espacial. A partir de la dècada dels noranta projecta obra pública.
Prenent com a punt de partença, paisatges, figures femenines i natures mortes d’atmosfera vaporosa, recerca noves formes d’expressió. Barreja de colors, subtilesa materialitzada a través de la tècnica de l’esfumat i l’alternança de llum i ombra atorguen a la seva obra un caràcter reflexiu, ideològic i de magisme. L’èxit de la seva pintura rau en la manera de fer tan pròpia la captació de la llum i la realitat que li és més pròxima. Fou guardonat amb premis com el XI Premi Sant Jordi de l’any 1975.
Artista i docent, graduada en Belles Arts i doctora en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades per la Universitat de Vic. Explora el llenguatge a través d'una pràctica artística que no s’emmarca dins d’una tècnica determinada. La seva obra és el mateix procés de creació fonamentat en treballs conceptuals d’investigacions performatives. L’any 2018 va guanyar el premi Art Nou, com a millor artista emergent de la ciutat de Barcelona.
Uneix-te al nostre 
