Fill del també fotògraf Josep Darder, fou empresari metal•lúrgic aficionat al món de la fotografia. Durant la seva estada a Barcelona els anys seixanta, enregistrà amb la seva càmera esdeveniments quotidians sota una atmosfera de caire neorealista. Les seves fotografies, tot i tenir una formalitat documental, ens atorguen una visió subjectiva de la confrontació entre la tradició i l’expansió antinatural que va patir la metròpoli al llarg dels anys. Narcís Darder, doncs, no es limità a plasmar espais burgesos de Barcelona, sinó que ens revelà la faç més humana d’uns barris marginals com són el Carmel, el Somorrostro o Can Tunis.
Per mitjà d’un laboriós procés d’investigació cromàtica i d’unes formes suggerents i poc perfilades, les seves pintures ens projecten cap al món dels infants. Fa ús d’una paleta de tonalitats àcides i inquietants que ens fan reflexionar sobre el tel de superficialitat que embolcalla bona part de la nostra societat consumista. Mostra figures aparentment inofensives que des dels llindars de l’abstracció i la figuració ens atorguen una visió del món personal i, alhora, crítica.
La personalitat de Juan de Andrés se’ns anuncia en petites i essencials modificacions dins l’art madí, com a grup constituït per artistes plàstics argentins i uruguaians, l’any 1946 a la ciutat de Buenos Aires. El seu treball recorre a fragments d’obres ja elaborades, al recurs matèric, i així aconseguir un serè equilibri en les seves composicions que donen expressió al seu evocador magnetisme visual. Artesà que incorpora disparitat d’elements fins a aconseguir en una simple curvatura o en el buidament una inestabilitat delicada, que trenca amb la verticalitat o horitzontalitat de nombroses composicions. En gran mesura, pintures i escultures estan connectades a cert període de Nelson Ramos.
Autodidacte, comença a fer ús d’elements propis del seu entorn a l’Alt Empordà, per copsar l’empremta estètica sobre paper, fusta o pedra. S’aproxima en un primer moment al dibuix i la pintura amb la certesa de voler dedicar-se per complert al món de l’art; realitza un seguit d’exposicions d’àmbit nacional com internacional. L’ímpetu creatiu atestat de color i formes naturals en gran format caracteritzen una obra que reflexiona sobre l’individu i tot allò que el circumda.
La seva trajectòria artística s’edifica sobre l’exploració dels camins pictòrics, conjugant diferents tècniques com ara el dibuix, la pintura, el collage, la cal·ligrafia o la fotografia. Fa ús del procés de repetició, per mitjà de la investigació del gest i de la superposició d’elements naturals i culturals: obra fragmentada regida per l’atzar, sempre inacabada i en procés de contínua transmutació. Pintura abstracta com a resultat d’un laboriós i minuciós estudi experimental, que en les seves recents creacions combina la pinzellada cal·ligràfica japonesa amb elements com són el paper estampat, l’arabesc o la malla trencada d’arrel gaudiniana.
Tot i que va néixer al País Basc, el fotògraf Yago de Orbe resideix a l’Equador des del 1988. L’any 2002 va estudiar Documental Social a l’Escuela Internacional de Cine y Televisión de Cuba, i ha dirigit documentals de temàtica humanitària sobre la població indígena de diferents països de Llatinoamèrica. Darrerament, s’ha dedicat a la recerca de processos fotogràfics no convencionals, com ara les impressions de clorofil·la, que permeten el revelatge d’imatges d’alta qualitat sobre fulles gràcies a la fotosíntesi. La seva obra s’inspira en el pensament samai, una cosmovisió indígena amazònica del poble quítxua equatorià, segons la qual tot ésser viu, incloses les plantes, gaudeix d’una força vital i espiritual que el mou.
Uneix-te al nostre 
